CURS RAQUETES 2011

PRESENTACIÓ:
L’objectiu del curs és ensenyar les tècniques de progressió per terreny nevat tipus nòrdic, i l’adquisició d’autonomia i seguretat suficient per desenvolupar activitats esportives en aquest medi.

NIVELL ESPORTIU MíNIM:
Tenir una condició física suficient per realitzar activitat continuada.

NORMES DEL CURS:
Places: mínim 5 alumnes, màxim 16.
Disposar de llicència federativa tipus C o superior pel 2011.
Edat mínima 16 anys. Els menors de 18 anys hauran de presentar permís patern amb fotocopia del DNI del tutor/a. La Direcció del curs es reserva la possibilitat de variar el programa per causes de força major (condicions meteorològiques...), així com el dret d’excloure a qualsevol alumne que demostri desinterès, manca de capacitat, no respectar les indicacions del professorat i/o no tenir uns mínims d’educació i respecte envers la resta de companys, docents i el medi ambient, sense dret a cap devolució de matrícula.
Ratio màxima monitor/alumne 1 a 8. Tots els docents són membres de l’ECAM.

MATERIAL OBLIGATORI:
Arva – Pala –Sonda, raquetes de neu i bastons amb roseta, motxilla de muntanya, sac de dormir hivernal i aïllant, plàstic (3m x 2m) i cordinos, roba i equipament adient a la muntanya hivernal, botes de muntanya impermeables, paraneus, ulleres de sol i de tempesta, casc, brúixola, frontal i farmaciola.
Part del material potser llogat.

MATERIAL OPTATIU:
Altímetre, funda de bivac, fogonet i estris per cuinar.

DRETS D’INSCRIPCIÓ:
100 euros per alumne, 80 euros socis del CEI.
Aquest preu no inclou desplaçaments, àpats, pernocta en refugis, lloguer de material, ni llicència federativa.

DIRECCIÓ DEL CURS, INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Fermí Marco. fermi@feec.org 628741223
Lliurant full d’inscripció, mostrant la llicència federativa tipus C o superior, i fent efectius els drets d’inscripció al compte del CEI, de La Caixa de Pensions de Barcelona, número 2100-0903-21-0200162944, prèvia comunicació al director del curs.
Data límit: 10 de febrer de 2011

PROGRAMA DEL CURS:

15/02/2011
Presentació del curs, revisió del material dels alumnes.
Sessió teòrica de coneixement del medi, seguretat, orientació, logística i planificació.

19 i 20/02/2011
Sortida pràctica a la Cerdanya (Cap de Rec – Estanys de la Pera)

26 i 27/02/2011
Sortida pràctica al Ripollès (Ull de Ter – Costabona)

Contingut pràctiques:
- Tècniques de progressió
- Recerca i auxili de víctimes d’allaus
- Preparació i realització d’un bivac de fortuna a la neu
- Auto detenció
- Conducció en condicions de difícil visibilitat

02/03/2011
Resolució de dubtes, valoració i cloenda del curs. Lliurament de diplomes.

Les sessions entre setmana es faran al Casino de La Floresta, carrer del Casino, s/n

Entitat organitzadora:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA
http://cei-catalunya.blogspot.com/
cexcursionista@gmail.com


Col·laboren i donen suport:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 30, 2010

CALENDARI SORTIDES 2011

16 GENER
Matinal: Caldes de montbui – Sant Sebastiá De Montmajor

13 FEBRER
Matinal Per Collserola

20 MARÇ
Bruguers – Castell D’Eramprunya – Bruguers

10 ABRIL
Matinal Serrat del Migdia, Serra Picancel

1 MAIG
Ruta Quatre ermites, Sant Joan Abadesses

26 JUNY
Pic de Balandrau

10 JULIOL
Pirineos: Valter 2000 - Nuria

25 SETEMBRE
Cala Fosca de Palamos – Calella de Palafrugell

23 OCTUBRE
Matinal Per Olot

13 NOVEMBRE
Caminada Popular del CEI

10 DESEMBRE
Festa del CEI

Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 30, 2010

SORTIDA 16 GENER CALDES DE MONTBUI

Hola amics i companys, comencem un nou any i per celebrar-ho hem muntat una bonica sortida per la muntanya d’El Farell i la vall de la Riera de Caldes.
Sortirem del poble de Caldes de Montbui del camp de futbol, pràcticament tot el recorregut seguirem el PR C-9, després de 40 minuts arribarem a la Torre Roja (393 metres), fortalesa assentada sobre restes ibers del segle XIV. Seguirem caminant de manera ascendent i una hora més tard arribarem a la Serra Llisa (710 metros), on podrem gaudir d’unes bones vistes panoràmiques. Ens trobem en el punt més alt del recorregut, i des d’allà comencem a baixar fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor, petit poble de només sis habitants i la seva ermita data del segle XI–XII. Després de visitar el poble, descendim fins a la Riera de Caldes, i la seguim fins arribar a Caldes de nou.

DIA: Diumenge, 16 de Gener de 2011
LLOC: Caldes de Montbui. Plaça de Taunusstein, al costat del camp de futbol.
HORA DE SORTIDA: 8 h 15’
DISTANCIA: 18 Km aprox.
DESNIVELL: 600 m positius.
DIFICULTAT: Mitja – Baixa
DURADA: 4 h 30’ – 5 h. aprox.
RECORREGUT: Caldes – Roure Gros – Torre Roja – Collet del Català – Coll de la Titeia- Serra Llisa- Sant Sebastià de Montmajor – Riera de Caldes – Les Elies – Caldes.
NO OBLIDEU: esmorzar, aigua, roba d’abric, càmera de fotos i el més important: el bon humor.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cexcursionista@gmail.com. Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL:
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

Publicad per: CEICATALUNYA - de desembre 30, 2010

CAMPIONS XIII CCCR

Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 23, 2010

FESTA I ASSEMBLEA DEL CEI 11 i 12 DE DESEMBRE

Tornem a organitzar la Festa anual del Club, que és la teva Festa. I ja és el segon any que ens reunim per parlar de les nostres aficions favorites, amb l’únic objectiu de desconnectar i de passar-ho bé. Aquest any tampoc us podeu perdre la nostra Festa, per això fem una crida a tots vosaltres: socis, familiars, amics,… veniu i participeu, ens divertirem tots plegats, ja que considerem que no tot és caminar o córrer per la muntanya.

Aquest dia és per a estar tots junts, explicar-nos les aventures que hem viscut aquest any i els reptes pels propers anys, menjarem i beurem sense preocupacions ni pensant que l’endemà tenim una cursa, en definitiva, passarem un cap de setmana agradable. Socis, no podem fallar a aquesta cita.Aquest any la nostra Entitat ha estat campiona de la Copa Catalana de Caminades de Resistència i ho volem celebrar. Donarem un diploma a tots aquells que han fet possible que la nostra Entitat hagi estat campiona i tenim preparada alguna sorpresa més.

L’any passat vam anar a la casa de colònies de Can Massaguer i ens ho vam passar molt bé, i aquest any repetim, la casa està situada al Montseny, molt a prop del poble de Breda. Per a informació de la casa i la seva ubicació picar aquest enllaç:

http://www.esplai.org/accc/Fitxes_cases_colonies/Can_Massaguer.pdf


PREUS:

Adults: 35 euros.
Nens: 31 euros.
El preu inclou: Sopar, allotjament i festa del dissabte nit, i esmorzar i dinar del diumenge.

PROGRAMA:

Dissabte 11 de Desembre:

18.00 – 19.00: arribada a les instal·lacions, acomodació a les habitacions.
19.00 – 20.30: Assemblea General del CEI.
20.30 – 21.30: Sopar.
21.30 – 22.30: Entrega de diplomes.
22.30 – 23.30: projecció de la pel·lícula: EL CEI, KM A KM, FOTO A FOTO.
23.30 – 3.30 : Festa del CEI

Diumenge 12 de Desembre:

9.00 – 10.00 : Esmorzar
10.30 – 13.30: Opció A: excursió curta i visita al Castell de Montsoriu.
Opció B: passeig i visita al poble de Breda.
13.30 – 15.00: Dinar
15.00 – 16.00: Sobretaula i comiat.


Per altra banda us preguem la confirmació de la vostra assistència, abans del dia 1 de desembre, ja que hem de reservar un mínim de 40 o un màxim de 70 persones.
Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club
2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom i també cal que envieu un email de confirmació, indicant el vostre nom.

Envieu l’email cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com

Esperem que la idea sigui del vostre agrat.

Publicad per: CEICATALUNYA - d’octubre 26, 2010

SORTIDA BTTera 28/11/10

Primera Sortida BTTera del CEI Catalunya
28 de novembre de 2010

Durada Aproximada: 3 ½ - 4 hores
Distància: ± 40 kms i 1400 da +
Comarca: Baix Llobregat
Dificultat: depèn de cadascú
Hora de trobada: 9h
Inscripcions: Enviar un mail al club (cexcursionista@gmail.com) per confirmar assistència
Tlf de contacte: 626327135 (Paco Ramos)
Punt de Trobada: Sant Climent de Llobregat . Carretera de Viladecans a Sant Climent . Abans d’entrar al nucli urbà, passats els bombers i tot just passat el pont de la Riera de Salom. (si veniu per Sant Boi, tot just al revés, a al sortida del poble tot just abans de creuar el pont de la riera)

MAPA DEL PUNT DE TROBADA

Fer click en la imatge per ampliar

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=carrer+de+can+tallada,+sant+climent+de+llobregat&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Calle+de+Can+Tallada,+08849+Sant+Climent+de+Llobregat&gl=es&ei=fE60TMyaKo-SjAeRzcm1Aw&sa=X&oi=geocode_result&ct=title&resnum=1&ved=0CAoQ8gEwAA

RECORREGUT : en principi es un anar i tornar entre Sant Climent i la carretera de Begues, que ens permet estar a prop el nucli de Sant Ciment en tot moment La majoria es pista encara que hi ha dos corriolets força tècnics. Surten uns 40 kms i un desnivell + de 1400m, però es pot ampliar, retallar, endurir, suavitzar, afegir corriols (pocs mes tot s’ha de dir) ... n funció del que vulgueu anar fent (es l meu lloc d’entrenament, quan en faig).

Algunes pistes les acaben d’arreglar (de fet alguns corriols els han fet malbé), però d’altres encara pateixen els surcs de les pluges, però, en general son de molt bon ciclar. El problema el trobareu en un parell de pujadetes de nota. Però sempre hi ha una foto a fer mentre respirem

ITINERARI: a Sant Climent, agafarem la pista de can Borí, que esdevé gr92. Seguirem el gr92 fins i tot quan haguem deixar la pista de can Borí, i baixar cap a Can Amat. Seguirem el GR fins que aquest esdevingui corriol i deixi la pista que nosaltres seguirem en pujada, fins tot quan es transformi en ciment, pista que ens portarà a prop de la carretera de Begues.

Allà a mà dreta agafarem un corriol que ens tornarà portar a la pista de Can Borí, que deixarem per baixar en pista a ma esquerra fins la riera de Salom. Arribarem al cementiri de Sant Climent i allà agafarem a ma esquerra la pista que puja (aquest tram serà el mes exigent) a l’ermita del Roser i va carenejant per la Correrada. Aquesta pista va per sobre d l’antic camí Ral de Barcelona a Vilafranca. Seguirem el camí fins i tot quan esdevingui corriol tècnic (no son ni 100 m) i, si voleu arribarem al Roc del Barret. Però la idea es girar cua i baixar per un corriol tècnic (ojo a la baixadeta) i desprès enllaçar amb la pista de la Riera de Salom. Farem un tram de la pista per desprès gira a esquerra i pujar a Can Colomer , fent unes zetes molt maques...

Tornarem a passar pel darrer pujadot que vam fer abans per la Correrada però, en cotes d’agafar el camí ral, ara anirem per pista fins el Puig d’Endi i, Baixant per can Colomer dels Escarbats , arribar Sant Climent on tornarem a agafar el GR en direcció a la Creu de Querol (qui faci en bici el darrer tram de ciment, té premi). Una vegada allà, podríem baixar a Catalunya en miniatura, però no ho farem. Podem anar a Cesalpina (només per les vistes) o no, i desprès carenar fins l’estret de les Roques Blanques (amb vistes diferents de la City) Des d’aquí si encara queden forces, pujarem a Sant Ramón (la vista s’ho mereix) per baixar pel cantó de Viladecans i tornar a Sant Climent.

Publicad per: CEICATALUNYA - d’octubre 13, 2010

3ª MUSSARENCA

3ª MUSSARENCA

Hola amics i companys del CEI,
Aquest és el tercer any de la nostra caminada ’La Mussarenca’ i ens agradaria gaudir de la muntanya juntament amb la vostra companyia i així compartir les vivències de tot l’any. És per això que estem preparant aquesta trobada amb molta il·lusió i moltes ganes,ja que després de haver compartit dos edicions i haver-ho passat molt bé,no dubtem en tornar a comptar amb vosaltres el proper 21 de novembre.
Aquest any farem un recorregut diferent de les anteriors edicions sense ,però,deixar de visitar el poble abandonat de la Mussara. L’itinerari serà circular i estarà marcat amb cintes, per a que cadascú pugui anar al seu aire. Sortírem de la placa de la Vila ,pujarem per la Font del Llop i arribarem fins al cim del Puigpelat, a on podrem gaudir d’unes meravelloses vistes. Serà el punt més alt de la nostra caminada, situat a 1080m. En aquest tram del recorregut, també podreu carregar forces amb un bon esmorzar amb xocolata desfeta i coca.
Llavors en dirigirem cap al refugi de la Mussara(trobareu també un petit avituallament) i podreu visitar el poble de la Mussara.
Ja baixant pel camí de les Tosques, ens dirigirem cap al Camp de futbol, punt final de la nostra caminada. Aquí hi trobareu un petit pica-pica per recuperar forces i sereu obsequiats amb un record d’aquesta trobada. Tot aquell que ho vulgui, podrà dutxar-se en aquestes instal.lacions.

DADES DE LA CAMINADA:
Dia: 21 de novembre
Sortida: Vilaplana.
Hora: 8h.30’
Lloc: Placa de la Vila

Recollida de dorsals a partir de les 7:30H. del Mati

Briefing a les 8:15H.
Km: 22 aprox.
Desnivell: 750 metres positius
Dificultat: mitga
Recorregut: Vilaplana - Font del Llop – Font del roure – els Mullats – Puigpelat – Refugi de la Mussara – Poble de la Mussara – Camí de les Tosques – Vilaplana.

NORMES:
Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas. A l'arribada cal presentar el la tarja amb les marques de tots els controls de pas.
Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat amb cintes
El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els horaris si la situació ho requereix.
Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un membre de l'organització.
L’equip escombra sortirà a les nou del mati i serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no pot complir els horaris màxims de pas pels controls
Durant la caminada, l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del CEI.
El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada sobre el transport públic més proper al control, però en cap cas transportarà ningú a cap destí.
El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà responsable dels danys que poguí rebre qualsevol participant.
El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels participants.
Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè organitzador de la Marxa
La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.

En qualsevol cas, a banda d'aquesta normativa, sera d'aplicació allò establert per la normativa FEEC per aquest tipus de caminades.

PREUS:
Socis Federats: 6€ . Nens fins 12 anys: gratis.
Socis no Federats: 7.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou llicència temporal.
No socis Federats: 8 €. Nens fins 12 anys: gratis.
No socis No Federats: 9.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou Llicència temporal

Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ ingrés serà individual per persona i cal que envieu un mail de confirmació, indicant el vostre nom i si no esteu federats haureu d’indicar el vostre número de DNI, para poder tramitar la llicència temporal pel dia de la caminada. Envieu l’e-mail a: cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com
No s’ admeten inscripcions el mateix dia de la caminada
Per qualsevol dubte podeu trucar al 645234013

Les places són limitades a 150 persones.
Data límit per fer l’ ingrés abans del 15 de novembre.

Els 100 primers inscrits sel's obsequiarà amb una botella d'oli de Vilaplana.

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.

CEI-CATALUNYA.

Publicad per: CEICATALUNYA - d’octubre 05, 2010

KILIAN'S QUEST 2010

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE KILIAN'S QUEST AL CASINO DE LA FLORESTA

Divendres 17 de setembre de 2010
Casino de la Floresta 19:00

A les set de la tarda, puntualment, en Xavier Sans, president del CEI Catalunya, va iniciar la presentació al nostre club del Kílian’s Quest 2009. Va agrair la col·laboració de l’oncle d’en Kílian Jornet, veí de la Floresta, per facilitar la presencia del campió del mon entre nosaltres. De la mateixa manera, la gerent de la Feec va agrair a en Kílian i al CEI Catalunya la difusió, mitjançant aquest acte, que va reunit unes seixanta persones, dels esports que es practiquen a la natura i, sobretot, a la muntanya. En últim lloc va parlar en Kílian, que va expressar el seu convenciment sobre aquests actes com una bona eina per motivar a la gent a anar a la muntanya, i que aquesta no només són curses, si no que també cal gaudir-la.

Conxita (gerent Feec), Kilian Jornet, Xavier Sans (president CEI)

A continuació es va projectar el vídeo Kílian’s Quest 2009. La durada d’aquest és de cinquanta dos minuts que es van fer curts, molt curts. En aquest capítol dels reptes que es proposa en Kílian es mostren dos fites realitzades a Còrsega i als Estats Units: el primer, fer el GR20 cors en menys de trenta-cinc hores; el segon, fer el trail del llac Taho, a Sierra Nevada, en un temps rècord.

En Kílian és el número u però també és una gran persona. Això es veu quan els posseïdors dels rècords de les curses que va a realitzar – malgrat veure la seva marca en seriós perill – l’ajuden, l’aconsellen i en parlen molt bé. Sempre amb els peus a terra, amb un bon equip al darrere, una preparació exhaustiva de la ruta, acompanyat en molts trams per pacers que el guien i li fan companyia, demostra que pateix, que té fred, que també li cal dormir però que destrossa el cronòmetre.

En acabar-se el vídeo en Kílian va explicar el repte del 2010. En primer lloc, el campió va recordar la travessa que ara fa uns mesos va fer i que va consistir en completar el GR11 en vuit dies, assistit per més de cent persones: una aventura personal i humana; la segona a Tanzània, on havia de marxar el matí següent a aquest acte. Tot seguit va iniciar-se el torn de preguntes entre els assistents.
En Xavier Sans li va demanar a en Kílian que quan podria tornar. Entre el riure còmplice dels assistents en Kílian va explicar que passava poc temps a casa, uns vint o vint-i-cinc dies i després marxava a competir. Malgrat no tenir un calendari d’estades a casa fixat, va mostrar la voluntat de tornar l’any que ve a presentar els nous reptes.

Fotos de la roda de preguntes (es transcriuen a continuació)

LES PREGUNTES I RESPOSTES SEGÜENTS PODEN NO SER TRANSCRIPCIONS 100% LITERALS:


P: Quines sensacions tens quan vas tranquil?
R: Gaudeixes més, malgrat tot mai vaig al cent per cent. Les pulsacions mitjanes van entre cent vint i cent trenta per minut. El més dur és a nivell psicològic quan et canses de tant mirar on poses els peus per a no caure. Com és difícil és el repte millor és la recompensa.

P: Quan pujaràs al Mont Blanc, des de la plaça de Chamonix, de forma oficial?
R: Estem mantenint converses amb l’ajuntament de Chamonix, però aquest no hi està d’acord. Malgrat tot, amb més gent ja hi hem pujat moltes vegades.

P: Estructures la carrera en petits objectius?
R: Sí, en trams petits de mai més de tres o quatre hores vista. Si ho fas amb tot el recorregut segurament plegues al poc temps de començar.

P: Quina disciplina t’agrada més?
R: Totes, segons el que hi hagi. Quan porto molt temps corrents tinc ganes de que nevi per posar-me els esquís. Quan fa molt de temps que no vaig herba tinc ganes de posar-me les bambes per anar a córrer.

P: T’has plantejat fer la Marató des Sables?
R: Si, m’agradaria molt fer-la, però es fa al març quan estem en plena època dels campionats d’esquí.

P: Segons hem vist al vídeo, durant les curses menges coses normals en lloc de gels. Com ho planifiques?
R: En curses molt llargues és millor menjar el que et vingui de gust i que permetin una bona digestió. En curses ràpides es preferible el menjar líquid. En les llargues també menjo gominoles però això és per a que t’omplin, per anar picant i no avorrir-te, ja que no aporten gaire energia.

P:Com ho fas per no dormir-te?
R: Cal dormir bé els dos o tres dies abans. A més a més de no estar nerviós abans de començar la cursa. Hi ha gent que pren cafeïna o begudes com el Red Bull, però es preferible fer nits llampec: dormir quinze o trenta minuts i continuar. Et recuperes molt.

P: Durant la cursa hem vist que tens seguiment mèdic, com està organitzat?
R: Per una banda tinc un seguiment mensual, per veure que no hi ha cap problema i estic bé: anàlisi de sang, electros, etc, i per una altra banda, durant la cursa (la del llac Taho) hi havia una doctora per si sorgia algun imprevist o tenia un accident.

P: L’esparadrap és recomanable per evitar les ampolles?
R: No. L’esparadrap evitar que el peu es pugui unflar de forma natural, a part pot provocar-ne. El que pot anar bé és la vaselina o la crema per a les cremades. A part cal dur els mitjons ben posats i, si es mullen, canviar-los ràpidament.

P: Quin volum d’entrenament segueixes?
R: El volum normal és de vint hores setmanals, un volum alt és de trenta hores. Un trenta per cent en bici i l’altre corrent. A la tardor una mica de gimnàs per enfortir el tren superior de cara a l’esquí.

P: T’has plantejat mai fer un triatló o un iron-man?
R: No em motiva. Malgrat tot cal un treball massa específic, a part de que la natació no se’m dona molt bé. Hauria de córrer molts kilòmetres per pista i això no ho vull.


En acabar el torn de preguntes, en Xavier Sans va tornar a agrair la presència d’en Kílian i li va fer entrega d’una samarreta del nostre club. Posteriorment en Kílian va signar i dedicar pòsters de l’acte per a tots aquells que en van voler un. La trobada van continuar, de manera més informal, en una altra dependència del Casino on hi havia preparat un petit refrigeri.

Fotografia de grup amb en Kilian

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 20, 2010

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 13, 2010

KILIAN JORNET, EN UN ACTE DEL CEI

El proper dia 17 de setembre al Casino de la Floresta, el Campió del Món d’ Esquí de Muntanya, Campió del Món de Curses de Muntanya , i actualment el màxim exponent Català en les proves d’Ultra Trail arreu del mon, el Kilian Jornet (http://www.kilianjornet.com), ens presentarà el seu Kilian’s Quest en un acte organitzat pel Club Excursionista Independent de Catalunya (http://www.cei-catalunya.blogspot.com), entitat excursionista amb seu a La Floresta que, en poc mes d’un any, ha assolit un gran nombre d’èxits esportius i socials en el món de les caminades de resistència i dels Ultra Trails, liderant amb autoritat la classificació de la Copa Catalana de Caminades de Resistència

(http://www.feec.org/Activitats/marxes/2010/cccr2010/General%20CCCR%202010.pdf).

L’acte començarà a les 19 hores, amb la projecció del vídeo " Kilian's Quest" (50minuts de duració) i, a continuació, hi haurà una xerrada col·loqui on en Kilian ens parlarà dels seus futurs reptes i plans, de la seva preparació i de qualsevol altre tema lligat a l’esport a la muntanya, que tan ens apassiona. S’espera la presència de soci/es del CEI, ciutadans/es de Sant Cugat i, en general, assidus de les curses, caminades i trails de muntanya.

Es prega confirmació a l’acte a cexcursionista@gmail.com degut a les limitacions del aforament.

Hi haurà un petit refrigeri al final de l’acte

(s’adjunta link de gogle maps, per a facilitar l’accés

http://maps.google.es/maps?hl=ca&rlz=1T4ADSA_caES345ES345&q=carrer+casino,+sant+cugat&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Carrer+Casino,+08198+Sant+Cugat+del+Vall%C3%A8s&gl=es&ei=S_qFTMLtHYrEswbVo5CbBQ&sa=X&oi=geocode_result&ct=title&resnum=1&ved=0CAcQ8gEwAA )

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 08, 2010

SORTIDA MATINAL 26 DE SETEMBRE

COLLFORMIC – SANT SEGIMON – CIM DEL MATAGALLS – COLLFORMIC

Hola amics i companys del CEI,

ja que s’han acabat les vacances d’estiu, i alguns hem posat uns quilos de més en el nostre cos, és hora de fer una mica d’esport .I quina millor manera de fer-ho que amb la nostra companyia fent una petita excursió pel Montseny. A on pujarem al cim emblemàtic del Matagalls i visitarem el Santuari de Sant Segimon i l’ Ermita de Sant Miquel.

La sortida serà des de Collformic, per arribar seguirem la carretera de Seva a Palautordera (BV-5301) fins el km. 26.4, on aparcarem el cotxe al costat del restaurant, a on el que ho desitgi al finalitzar l’excursió es pot quedar a dinar.

Dia: Diumenge 26 de setembre
Hora de sortida: 9.00 Collformic, carretera BV-5301 km. 26,4
Distància: 11.5 km
Desnivell de pujada: 805 metres
Duració aprox.: 4 hores
Dificultat: Fàcil

El que cal dur: esmorzar, aigua, protecció solar, càmera de fotos i bon humor
Recorregut: Collformic – Torrent de rentadors – Sant Segimon – Sant Miquel de Barretons – Coll Saprunera – Cim del Matagalls – Coll de llops – Collformic.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JOAN PAREDES
VOCAL DE MARXES DEL
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA
CEI-CATALUNYA

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 07, 2010

25 ANYS ASCENSIÓ A L'EVEREST

EL CEI CATALUNYA PARTICIPA EN EL 25è ANIVERSARI DE L'ASCENSIÓ A L'EVEREST

Hola Companys

Aquest cap de setmana es va celebra el 25è aniversari de la primera Expedició Catalana que va corona el pic de l'Everest ( i primera occidental en fer-ho per la cara Nord). La celebració, com deveu saber, consistia en fer un dels 25 pics mes alts de Catalunya que amb anterioritat havia designat l'organització ( a la web de la Fecc se'n troba mes detalls). i l'Enric de Riudoms hem va proposar la participació.
L'Enric i en Josep M de Riudoms es va encarregar d'organitzat la pernocta al refugi de Vallferrera per poder fer l’ascensió a la Pica d'Estats el dissabte 28 juntament amb l'Oscar Cariach, alpinista que va corona el cim de l'Everet en aquella primera expedició.
Tot perfecte. A les vuit i mitja de la tarda del divendres vam arribar al refugi, posteriorment presentació de l'Oscar i foto uauuuuuuuu poder compartir refugi, sopar i travessa amb un alpinista d'aquesta categoria posa la pell de gallina (10 vuit mils entre ells 3 vegades l'Everest). Et sens petit i totes aquelles fites que per tu son molt importants deixant de ser-ho, és una mescla d'excitació i respecte, et tornes més humil, be crec que tots ho hem sentit algun cop (La Dolo ho comentava a la M. de Sables quant es va fer la foto amb el Marc Olmo).
A les 4 de la matinada diana i a les 5 inici de l'expedició, tots en fila a pas de muntanyenc (de 1,5 a 2 Km/h) que marca en Oscar al capdavant, així tothom pot seguir. Una parada curta per esmorza a l'Estany de Sollo, un reagrupament al coll per decidir cresta o glacera i a les 10:00 h, segons previsió, cim de la Pica d'Estats.
Després de l'esforç poder gaudi del paisatge des d'aquesta situació tant privilegiada no te qualificatius, s'ha de viure. Una fotos amb l'estelada i amb l'Oscar acaben d'arrodonir el dia.
Iiiiiiiii per què no fem el segon tres mil?, el Verdaguer que es troba al costat. Diuen que en Verdaguer va errar els càlculs dons un pic de l’altre tant sols els separa set metres i ell va creure que aquell era el mes alt.
Al decents cadascú pel seu compte, sempre es mes ràpid, a les dos de la tarda al refugi, tot i que vam aprofitar per fer un bany a l'Estany de Sollo i així gaudir de la natura en plenitud.
Posteriorment s'ha d'efectuar una validació del cim a la Feec per acreditar la ascensió i la participació de persones i club excursionistes en la celebració del 25 aniversari que he relaitzat per el CEI de Catalunya. Desconec si algú mes del Club hi ha participat dons la celebració es commemorava en 25 pics.
Envio dues foto, una amb l'estelada i l'altra amb l'Oscar i el trak de la ascensió a la Pica


una abraçada i fin la Matagalls.


Josep M Falip Purgimon

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 06, 2010

PdC 2010 ENTRADA PER LA PORTA DEL DARRERA

1ª Part

Aquest proppassat cap de setmana, havia de ser un llarg i tranquil cap de setmana: participar als actes de la Festa Major de Granollers, redactar la crònica de la PdC (1 intent 2010), seguir per internet les passes dels compis que participaven a la UTMB – CCC- TDS, participar a la marxa de Les Borges Blanques- Montblanc ….. però tot va canviar quan el dijous al vespre me truca el Xavier ( en endavant l’Isard) i me proposa de tornar a intentar fer la PdC. Certament, no sé què dir-li. Curiosament, aquell mateix dijous a la tarda, quan pujava a Bigues amb el cotxe, comprovava el bon temps q feia, i me va venir un flash de pensament que em va dir: “I si el Xavi me diu per tornar a fer la PdC aquest cap de week? No, Dolo, no hi donis més voltes. Ho vau intentar la setmana anterior, us vau encigalar de tal manera que treu-t’ho del cap. A més, ja vau quedar per tornar-ho a intentar l’any vinent”. A més, semblaria com si volguessiu temptar a la mountain, aquesta tossuderia no la veia molt clara. El Xavier me va recomenar q m’ho pensés. Així que començo a demanar opinions: al meu pare, a me sister, a la nebodeta (q com que li diem que ella no podria venir, ja me diu d’entrada que no hi vagi,jij), a la Olga i a l’Isma. Compto les valoracions, i guanya el SÍ. Truco al Xavier i li dic q ok, endavant. Jo m’encarrego de fer les inscripcions al circuit per internet i de trucar al Refugi de Graus per fer la reserva. Tot està ready.

Som divendres 27 d’agost. Quedo amb l’Isard a les 4 de la tarda a Monistrol de Calders, i xino-xano fem camí, de nou, cap al Refugi de Graus. Anem comentant les expectativas que tenim. Coincidim amb el Salva del Refugi de Graus a la benzinera que hi ha abans d’arribar a Tavascan. L’Isard li comenta que som bastants persistents, i somriu. Arribem al Refu just per l’hora de sopar, tot i que els hi demanem 10 minuts per fer un reconeixament llampec al caminet de sortida.
Sopem al refugi juntament amb 3 nois més. Tot ells tbé faran la PdC. L’Ivan, toledà de naixement però madrileny d’adopció, tbé farà el circuit en -24 hores (i ho aconsegueix: 16h 48’), i el Jordi (de Centelles) i el Gil (de Vic) que faran el circuit en 4 dies.

Aquests darrers dies, l’Isard ha aprofitat per fer un màster-postgrau- digueu-li com vulgueu, d’ ús i interpretació del seu GPS (en endavant Gipsy). Ha refet l’esborrany de les hores de pas orientatives i sobretot, està super animat i convençut del nostre èxit. Jo tbé estic il·lusionada, però, hi ha un però, i no em feu explicar-vos què és, però hi ha un però.

Aquesta vegada sortirem a les 2:00 morning del Refugi de Graus, direcció Coll del Certascan.
Falten 5 minutets per les 2 matí i l’Isard i moi ja estem preparats davant la màquina-rellotge que ha de segellar la nostra targeta de pas. Nos fem la foto de sortida i just quan és l’hora: clin clin: targeta de pas segellada. Ens desitgem sort i endavant!!

El primer tram, fins el cim del Certascan, sempre l’hem fet de nit i no hem pogut gaudir dels riuets ni dels paisatges que ofereix aquella zona. Tanmateix, aquesta nit, serena, i quasi de lluna plena, ens ofereix la possibilitat de veure i disfrutar de la silueta de les mountains, els colls, entreveure els rierols, els estanys…. És preciós. Passant per les bordes de Noarre, el plugim d’una mànega d’aigua ens sorpren, ondie!! L’Isard veu la cua d’un estel, jo no l’arribo a veure, camino amb el cap cot.
És preciós, sí, però a la Dolo li costa molt seguir el ritme de l’Isard. Noto les cames carregades, els bessons molt pesats…. En un primer moment penso que és normal, és el començament, la musculatura està freda, don’t worry Dolo, que ja et passarà. Però no passa. Anem bé? Anem fent – li responc a l’isard. Arribem a un punt que li confesso que les meves cames no tiren. Parem un moment al costat d’un saltet d’aigua, me prenc un “spirifren”, i au, continuem cap al Coll del Certascan.
Aquesta vegada hi arribem en un plis. Recordem l’encigalamenta que vam patir just feia 10 dies en aquell mateix indret: vam estar més de 3 hores donant voltes per aquella zona……
Abans de començar l’ascens al cim, li proposo a l’Isard que pugi ell sol, jo me quedo al coll, desisteixo de la PdC, però l’acompanyo fins al Refu del Certascan (1ª ocellada). L’isard canvia de cara, es posa sèrio i em mira als ulls, continua seriós, i no recordo què me va dir, però la qüestió és que, tinc un caramel de menta a la boca, i estic pujant el cim del Certascan, pas-passet, darrere l’isard. Arribem a la zona de grimpada, fa vent, anem amb compte, i fet, arribem al cim (2.852m). Segellem. Observem el paisatge, i unes ovelles que nos gauiten sorpreses. Són quasi les 6 del matí, es comença a entreveure la llum del sol, un mar intens de núvols per la zona francesa, el cel ben serè……

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 04, 2010

2ª Nocturna a Collserola

La Floresta 10 de juliol del 2010


Bona tarda i bon estiu, us faig saber que el proper divendres 12 de setembre, una setmana abans de la Matagalls-Montserrat, el Cei-Catalunya farà la seva primera sortida nocturna per tornar a agafar la pràctica de les marxes.
Així començàvem la nostra 1ª convocatòria fa ara dos anys en concret el 1 de setembre del 2008.
El proper dia 30 de juliol divendres i dins d’un projecte d’iniciació a les caminades de resistència, i com a comiat d’estiu de les caminades , alguns hem pensat en tornar a repetir la Nocturna de Collserola, fen alguna petita variant, i pensada per que tots ponguem gaudir del cap de setmana.
En concret és una adaptació de la Marató de Collserola, dels companys de la UEC-Horta. Serà oberta a la gent que es vulgui iniciar a les marxes i que encara no s’atreveixin , o per aquells agosarats que no han fet res en tot l’estiu i volen fer la Matagalls.
Per què és lliure i no es cobra inscripció és d’autosuficiència; per tant cadascú que porti el seu menjar, llum, i aigua; tenim dos punts d’aigua a les mitges parts aproximadament, algun més pels quarts. També existeix la possibilitat d’escapada en dos punts i amb transport públic.
La durada de la marxa serà entre 8 i 9hores (42.190Km aquest es el original, però amb la modificació pot ser tranquil·lament uns 45 0 46 Km.)depenent del ritme que portem. Per tant la sortida serà a les 24 hores del dia 30 de juliol a les escales Rañé al Carrer Pearson davant del Centre Sanitari i Social de la Floresta. Esta a dos minuts de l’estació dels FGC.
Tots els que esteu interessats a participar, envieu un correu cexcursionista@gmail.com cei.catalunya@live.com
o truqueu al telèfon 677 44 44 98
tot el recorregut esta senyalitzat amb senyal verdes i es molt variat en pujades i baixades

esperant la vostra companyia ,rebeu una forta salutació


Xavier Sans i Cordomi
President del Cei-Catalunya

Publicad per: CEICATALUNYA - de juliol 10, 2010

SORTIDA DEL CEI: 11 DE JULIOL A ANDORRA

Companys i amics del CEI, el proper 11 de juliol realitzarem la nostra segona excursió pel Pirineu. Aquest cop anem al Pirineu d’ Andorra, una excursió maquíssima no molt exigent i assequible per a tots; una excursió on pujarem a dos pics (Montmalus y Pessons), amb unes meravelloses vistes i visitarem 7 llacs d’ alta muntanya.

Recorregut:

Grau Roig – L’ Estanyet - Coll de Montmalus – Pic de Montmalus – Pic dels Pessons – llac del Cap dels Pessons – Llac Forcat – Grau Roig.

Preus i inscripcions:
Per a realitzar aquesta excursió es posarà un servei d’ autocar.
Places limitades a 55 persones
Preus:
Socis federats: 16€
Socis no federats: 20.50€ ( inclou llicència temporal )
No socis federats: 18€
No socis no federats: 22.50€ ( inclou llicència temporal)

El preu inclou un servei d’ autocar anada-tornada i pels no federats una assegurança d’ accidents pel dia de l’ excursió. Es poden fer les inscripcions fins el dia 2 de juliol. No se admetran més inscripcions un cop s’arribi a les 55 inscripcions. Si pel contrari no arribem a un mínim de 30 persones, s’ anul·larà l’ excursió.

Per les inscripcions s’ha de fer un ingrés(per persona) al número de compte 2100-0308-38-0100890215. Indicant clarament el nom i cognoms i enviar un correu electrònic j.paredes@ya.com . En aquest indiqueu a on agafareu l’ autocar ( Santa Perpetua de Moguda-Manresa)

Hora de Sortida:

Diumenge 11 de juliol 6.00. Santa Perpetua de Moguda ( Avd. Girona. Al costat del Carrefour Express, a prop del Pavelló d’ esports); 6.30 Manresa a la carretera C-16c km 2 al costat del Carrefour.Es prega màxima puntualitat.

Horaris:

sortida a les 6.00, inici de l’ excursió a Andorra des de l’ estació de esquí Grau Roig a les 9.00, esmorzar a les 9.45 en l’ Estanyet, 14.15 dinar en un dels llacs que trobarem per el camí, 16.30 fi de l’ excursió, agafem l ‘autocar i cap a casa arribarem sobre les 19.30.

Dades tècniques:
Desnivell: 900 metres positius
Dificultat: Mitja
Kms: 15 – 20 aprox.
Què hem de portar?: Esmorzar, Dinar, Aigua, Gorra, protecció solar, càmera de fotos, i el que no ha de faltar mai: bon humor i ganes de fruir d’un dia de muntanya.

Per a qualsevol dubte, truqueu al 645234013.

Us recordem que les places estan limitades a 55 persones i que no serà possible que s’apunti més gent (per problemes de logística). Per tal que la inscripció es consideri realitzada és necessari fer l’ingrés bancari.

CEI-CATALUNYA

Publicad per: CEICATALUNYA - de juny 10, 2010

EXCURSIÓ DEL CEI 27 DE JUNY

QUERALBS – REFUGI COMA DE VACA – SANTUARI DE NÚRIA – QUERALBS.

Hola amics del CEI, us proposem una maquísima excursió de tot el dia pel Pirineu Català, magnífica excursió totalment recomanable.

Sortirem de la Central Elèctrica del Daió de Baix (Queralbs) i iniciarem una pujada de 900 metres fins el refugi de Coma de Vaca, on esmorzarem. Després anirem fins el Santuari de Núria pel camí dels Enginyers o Camí de les Pedrisses. El camí està marcat tota l’estona amb ratlles vermelles i blanques i rodeja el vertent sud del Torreneules convertint-se en un mirador espectacular de les Gorges del Fresser. El tram més escarpat està equipat amb un cable metàlic d’uns 40 metres que serveix de barana per facilitar el pas.

Arribarem a Núria on dinarem. Aquí tenim servei de bar i restaurant i també la possibilitat d’acabar l’excursió. Si algú es troba molt cansat pot baixar amb el cremallera i els que tinguem ganes de continuar baixarem fins a Queralbs pel camí Vell de Núria, on buscarem el nostre cotxe i cap a casa a descansar.

Dia: Diumenge 27 de juny

Hora de sortida: 6.00 Santa Perpètua de Mogoda, Av. Girona al costat del Carrefour Express

7.30 Queralbs, central elèctrica del Daió de Baix

Distància: 24.2 km.

Desnivell de pujada: 1360 metres

Duració aprox.: 9 hores

Dificultat: Mitja

Recorregut: Queralbs – Salt del grill – Refugi Coma de Vaca – Santuari de Núria – Queralbs.

El que cal dur: esmorzar, dinar, aigua, protecció solar, càmera de fotos i bon humor

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com Per a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013

JUAN PAREDES

VOCAL DE MARXES DEL:

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT-CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

Publicad per: CEICATALUNYA - de juny 09, 2010

Marxa Románica de Navas 8 de Mayo 2010

La Románica, es una marxa de 80.2 Km. y un desnivel de 4600 mtros acumulado, es la primera marxa nocturna de la temporada.

Para mi la marxa comienza el viernes a las 23 horas, cuando me voy a dormir el sábado me espera un día duro, me tengo que levantar a las 6 de la mañana, tengo que preparar una carrera popular y varias carreras infantiles, estoy nervioso, tengo un ojo cerrado intentando dormir y otro mirando por la ventana, esta lloviendo y mucho, estoy pensando en las carreras en que me haga buen tiempo y en que salga todo bien, llevo un par de meses trabajando en ello, las tres de mañana sigue lloviendo y yo dando vueltas por la cama, son las 6 de la mañana me levanto, igual he dormido 2 horas, miro por la ventana suelo mojado pero no llueve, nos vamos a las 7 a montar las carreras se despeja, creo que voy a tener un buen día, no paro, de atender a todo el mundo, la policía que me pone un pelin de problemas, que protección civil no me ayuda lo necesario, todos me preguntan cosas, corredores que se equivocan, megafonía que no va, empezamos tarde, corredores que se pierden, corredores que se quejan, padre de los niños que preguntan, pendiente de todo, por suerte también hay cosas que salen bien, a las 11.00 acaban todas las carreras, a desmontar la calle y preparar las clasificación y todos los trofeos, toca entrega de trofeos y entrevista con la radio valoración de carreras, por fin a las 14.30 se acaba me voy a casa a descansar lo que pueda que es poco a las 15.30 ducha y prepararme para irme quedo con mi cuñado a las 16.15, llegamos a Navas a las 17.15, cambiamos de chip, nos encontramos con los compañeros del CEI, saludos y abrazos, somos 22 del CEI, este año vamos a por el primer puesto de entidades, hacemos la foto con los compañeros y esperamos la salida, tengo una cosa en la cabeza, me gustaría llegar a las 8.00 hacerla en 14 horas, mi hija juega a futbol a las 9.00 y me gustaría verla, será difícil, el año pasado la hice en 15 horas, puntual suena la traca y empezamos, las maquinas del CEI, se van corriendo, Pedro Mulero, el Nen Josep, el ultimo fichaje Xavi Lozano, seguramente cuando yo llegue, estos llevaran unas cuantas horas durmiendo, yo me junto con la cupula del CEI, el presi, el vicepresi, Emili, nuestra guapísima Bea, mi cuñao Marcos, Dani, y yo mismo, vamos rápido, cualquier bajada trotamos, se une a nosotros el José María sola, y también nuestra compañera Altagracia, a si llegamos al Km. 18.6 la hora de la cena llegamos en menos de tres horas, muy bien, empiezo a tener síntomas de cansancio, empiezo a pensar que voy a pagar el día duro que he tenido, todavía hay luz, como siempre no comemos sino tragamos la comida, para salir rápido, empiezo a quedarme el ultimo del grupo, queda muchísimo para llegar, voy aguantado el ritmo de los compis, ya apenas corremos, ahora dolor de barriga, técnica grande, menos mal, que todavía me quedan pañuelos que me regalo mi amiga Olga, me quedo atrás, corro un poco para pillar a los compis, no me gustaría ir solo toda la noche, menos mal, los pillo, pero creo que los he atrapado, porque han aflojado, continuamos, me encuentro muy cansado, pero hay que sufrir, seguramente en la utmb, sufriré mucho mas, otro problema, otra vez técnica grande. ( Olga, acuérdate de regalarme mas pañuelos, que ya casi no me queda), me quedo solo, esta vez me cuesta mas tiempo enganchar a los compis, pero por suerte los pillo, voy tirando como puedo, en las subidas me quedo bastante atrás, me animan los compis, me ofrecen de todo, barritas, geles, pastillas, pero me encuentro muy cansado, se preocupan por mi, se lo agradezco mucho, le dijo que tiren, me sabe mal, que esperen por mi, llegamos a Puig reig Km. 48, de momento voy, sigo mantener el ritmo de mis compis, yo no tiro nunca, ellos tiran de mi, viene una subida, otro problema, me entran rampas en los cuádriceps subiendo, tengo que para, estirar y recuperarme, se me escapan, cuando llego arriba de la subida, corro para pillarlos, los vuelvo a pillar en la riera de merles, pasamos el río, que llega el agua por las rodillas y muy fría, ahora viene una gran subida, les pido los palos al presi, empezamos a subir, otra vez rampas, intento ir mas despacio, se me van los compañeros, creo que ya no lo voy a pillar, intento mentalizarme en que tendré que ir solo, son las 4 de la mañana, llego arriba, me relajo, me cambio de calcetines y hago un pipi, me encuentro en medio de la noche, solo, habrá que seguir, mi deseo de llagar a las 8 se esfuma, intento correr, pero no puedo, estoy súper cansado, intento poner un ritmo, echo de menos tener un mp3, para escuchar música, haber si alguien me regala uno, me vengo abajo, no tengo ganas de continuar, se me hace muy largo llegar al próximo control, se me pasa por la cabeza dejarlo, pero pienso en la utmb, será mucha mas duro, asi que para adelante ya sin correr, voy solo, tengo que estar muy pendiente a las marcas, si me pierdo ahora me hincho a llorar, eso me impide en pensar cosas que no quiero, por fin llego al control 7 Km. 62, bueno me quedan 18 Km., pregunto en el control por los compis, me sacan 20 minutos, pues ya no los pillo a llagar solo a Navas, seguimos, se empieza hacer de día me voy animando, viene otro repecho, bajo la mirada y para arriba, me acuerdo que ahora ya es todo pista buena, a las 7.50 llego al ultimo control, ya solo me quedan 7 km, voy a ver si llego a las 9.00, es terreno a favor un par de subiditas, intento trotar un pelin en las bajadas, pero apenas puedo, no estoy cansado, estoy reventado, me falta 1 Km. para llegar y se pone a llover me da lo mismo, tocan las campanas de las 9.00 y llego a Navas, al final han sido 15 horas, mismo tiempo que el año pasado, veo a los compis al final solo han llegado 10 minutos antes, nos saludamos, ni me ducho y me voy haber si consigo ver algo del partido de mi niña, por suerte, puedo ver los ultimo 20 minutos, por cierto ganan 9 – 0 contra las primeras, acaba el partido me voy a casa me ducho y me voy otra vez al campo, hacemos una butifarrada los padres de las niñas, estoy tan cansado que me duermo de pie, a las 13.00 acaba mi románica, por fin me puedo ir a dormir.

Juan Paredes

Vocal de marxes del CEI-CATALUNYA

Publicad per: CEICATALUNYA - de maig 29, 2010

SORTIDA DEL CEI DEL 23/05/10

Dia: Diumenge 23 de Maig
Durada Aproximada: 5-6 hores
Distància: 20 Km. (amb possibilitat de retallar en funció de les circumstàncies)
Comarca: Baix Llobregat
Dificultat: mitjana/ baixa
Hora de trobada: 8h
Punt de Trobada. Ermita de Bruguers. Carretera de Gavà a Begues km 4,6

Organitza: PACO empo@arrakis.es

MAPA
http://maps.google.com/maps?z=17&q=41.3149539117,%201.9618535042%20(Carretera+Begues%2C+km+4%2C6+-%20Gav%C3%A0+-%20Barcelona+-%20Espa%C3%B1a+-%2008850)

Com arribar: el millor es agafar la C-31 I sortir com si anéssim al CC Barnasud i, de seguida, veurem les senyals de la carretera de Begues (com si anéssim a la sortida de la marxa del Garraf)

Bruguers- Castell d’Eramprunyà- Begues- Cami Ral- SANT CLIMENT DEL LLOBREGAT- Bruguers

HISTÒRIA i CULTURA

Ermita de Bruguers

Construïda per Ferrer de Sant Martí al segle XIII (d'aquesta època és l'absis). La nau i la façana són del segle XV. El seu nom originari era Santa Magdalena de Sitjar.
Des de l'ermita de Bruguers fins al castell d'Eramprunyà, seguim el GR 92 per un camí que s'enfila i que és una mica costerut.
En aquest tram podem observar de seguida a mà esquerra l'Arc natural de Bruguers: es tracta d'un gran tafone, és a dir, d'una roca de gres foradada pels agents erosius meteorològics.
Més amunt veurem les roques característiques de tota aquesta zona: es tracta dels gresos i conglomerats vermells. Són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica. Estan constituïts per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell.
Arribats al castell, podem gaudir d'una magnífica vista panoràmica.


Castell d'Eramprunyà

El document més antic que en parla és de l'any 957. L'any 1323 el rei Jaume II ven a Pere Marc la baronia d'Eramprunyà, moment en què comença l'època més gloriosa del feu.
El castell està situat en un lloc molt estratègic per poder controlar i defensar els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà.
El castell consta de dos recintes: el recinte sobirà o superior i el jussà o inferior. Primer trobem és el recinte jussà, on hi ha la capella del castell, antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, encara que ha sofert moltes transformacions. També trobem el seu cementiri de tombes antropomorfes, totes orientades d'Est a Oest i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular.
S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució d'un pont de pedra que hi havia originariament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia encarat a la vall que té un gruix de 90 cm, i una arquera romànica en la qual encara es conserva una arcada d'1,5 m d'amplada, una sala on es poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.


Camí Ral

L'origen del Camí Ral va ser el període Romà i des d'aleshores va ser utilitzat com a camí de pas del Llobregat fins al Penedès. Durant l'edat mitjana va ser una via de comunicació molt important que comunicava Barcelona amb Tarragona ·
EL CAMÍ ROMÀ: Sant Boi era un lloc molt important en l'època romana era un lloc estratègic per creuar el riu Llobregat.
EL CAMÍ RAL MEDIEVAL: Durant l'època medieval, el camí Ral va esdevenir una via de pas molt important.
La primera referència històrica que es coneix prové de textos àrabs on descriuen les batalles que van tenir lloc a Begues.
Per seguir el camí Ral, el pas del riu Llobregat es feia per una barca assegurada amb cordes a les dues vores del riu. Es va construir un pont de fusta per poder passar millor pel riu però una riuada se'l va endur.
EL DECLIVI DEL CAMÍ RAL: La importància del camí Ral com a via de comunicació declinà ràpidament en construir-se entre els anys 1770 i 1802 la carretera de l'Ordal.
El camí Ral va seguir sent de gran importància a nivell local, però poc a poc va anar quedant en desús.


ITINERARI

Des Bruguers, seguirem el GR 92, fins al Castell d’Eramprunyà, cota màxima de la sortida.
BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers; situada al peu del turó al cim del qual s'aixequen les restes del castell d'Eramprunyà
De l'esplanada que hi ha davant de l'ermita de Bruguers, i de cara al castell, es va pel camí normal d'accés al castell que surt per l'esquerra al costat d'una barana; a la dreta hi ha unes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica.
Entrem en el Parc Natural del Garraf; el camí, molt popular i concorregut, puja per entremig de grans pedrots.
ROCA FORADADA.- A l'esquerra es pot veure el seu espectacular arc natural. El GR Segueix pujant, envoltat d'abundant vegetació, fent algunes giragonses i alternant els trams coberts d'abundosa vegetació amb altres d'oberts que ofereixen grans panoràmiques sobre la plana del delta del Llobregat. Convé anar pel camí i no inventar dreceres per a no erosionar el terreny
Bifurcació.- Es desemboca al bell mig d'un revolt de la pista que va des de la carretera de Begues fins al castell d'Eramprunyà; si es va a la dreta de seguida s'arriba a l’esmenta’t castell. Enfront hi ha una gran panoràmica amb la vall de can Perers amb la Morella al fons i, més properes, les Agulles.
CASTELL d’ERAMPRUNYÀ
El GR 92 va cap a l'esquerra tot baixant. Al davant, en primer terme, hi ha el turó de la Desfeta amb una torre de vigilància d'incendis al capdamunt.
La pista passa per entremig dels marges de la capçalera del talús fet per salvar el petit fondal que separa el turó del castell del de la Desfeta; tombem cap a l'esquerra.
Bifurcació.- Agafarem el camí de la dreta que puja lleugerament cap a la carretera de Begues . En arribar al camí a les Planes, agafarem a ma esquerra fins anar a buscar la pista que va paralela a la reiera de Begues, Creuem la carretera i ens endinsem al poble fins enllaçar amb el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca
Passarem per la Creu de Terme Construïda l'any 13.. a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. AIs anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original.
Seguirem per Can Grau del Coll, Masia ja esmentada al s.XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista.
Deixant la carretera a torrelles, passarem per la Roca del Barret, roca formada per conglomerats de gres vermell amb còdols de riu. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. En aquesta cruïlla de camins, poderm optar però està previst passar per la masia abandonada de Can Bruguera, masia que pertany al terme de Torrelles
L'itinerari segueix el Camí Ral en direcció a Sant Climent, passant pel Puig d’Endi, la Correrada, (amb l’opció de baixar a la riera de salom per Can Colomer i pel Mas de les Valls), l’ermita del Roser, el Coll de la Creu i el Cementiri de Sant Climent, carenejant mentre veiem el mar, l’ermita de Sant Ramon i, al fons, Barcelona.
Al cementiri agafem la pista que surt a la dreta del GR 92 i , en uns 500m l’abandonem per agafar una a ma esquerra que, desprès d’una petita baixada, pujarà en direcció a la collada de Can Bori, (sud-oest), situada al davant.
COLLADA DE CAN BORI.- Arribats a la Collada, baixem una mica per la pista que va de Sant Climent a la Carretera de Begues, fins enllaçar amb el GR 92 que agafarem per baixar a can Amat.
RIERA DE SANT LLORENÇ.- Es creua a gual.
CAN AMAT.- Es gira a la dreta i es continua per una altra pista més principal. Al cap de 50 m es creua una cadena. Se segueix remuntant la vall de la riera (oest).
Atenció! En una ampla corba a la dreta, amb vista sobre el castell d'Eramprunyà es pren un camí a l'esquerra que remunta la petita vall.
FONT DEL MIRACLE.- A la dreta, a un lloc espès de vegetació. El camí va redreçant la pujada.
URBANITZACIÓ DE BRUGUERS.- Parc infantil, es continua per la dreta, per un carreró
Carretera BV-2041.- Cal creuar-la i seguir-la uns 40 m a la dreta
BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers

Publicad per: CEICATALUNYA - de maig 10, 2010

7è Meridià Verd

A les 05.55 arribava el darrer autocar amb participants, el que venia del Masnou, ara ja hi érem el CEI al complet!

Una vegada tots havíem recollit el dorsal, vam procedir a la “foto institucional”.

En principi la cursa començava a les 06.00 però degut a l’endarreriment dels autocars, vam sortir passades les 06.15, un a un vam anar passant pel “codificador” de dorsals, gairebé dels últims.

Els primers corriols i desnivell positiu va provocar una filera de formigues, i vam aprofitar per compartir les primeres bromes de la jornada.

La previsió de pluja era força alta però de moment ni una gota.

Una vegada vam arribar dalt de Sant Segimon ja vam poder respirar i el camí es va anar obrint, vam poder començar a trotar una mica. La baixada al control 1, Collformic, va servir per deixar anar les cames i pujar l’adrenalina. 1er control, i gairebé la colla del CEI aplegats.

Vam continuar tots una estoneta junts fins que la Dolo i l’Emili van encapçalar el grup i ens vam anar estirant.

La baixada del Pla de la Calma com sempre s’agafa amb moltes ganes, ample i gens complicada, però acaba esgotant les cames. Després d’una estona baixant divisem el pantà, baixem una mica el ritme, i poc tros més, i ja tenim el 2on control, allà estaven la Dolo i l’Emili que ja havien fet l’avituallament i ens van esperar, i vam sortir tots junts amb moltes ganes i bones sensacions.

A l’arribar a Cànoves amb la Dolo vam fer una tècnica a la civilitació, i ràpid vam agafar als nois que molt amablement ens van aguantar els pals per facilitar la “immersió” al forn del poble sense alterar massa la pau i la tranquil·litat d’un dissabte matí que allà s’hi respirava.

La xafogor apretava de valent però la pluja s’hi resistia, només havíem tingut algunes gotes.

Passem el control 3 i cap al 4 l’Emili, la Dolo i jo ens avancem una mica de la resta. L’Emili ens anava marcant un ritme molt bo, i intentàvem seguir-lo sense fer-lo esperar massa, jo amb més dificultat que la Dolor, jeje...

Sense adonar-nos ràpidament veiem de nou civilització, i arribem al control de la Roca, el número 4, molt frescos, és el control del dinar. Caldo Aneto, un plat de pasta i si et quedaves amb més ganes, butifarra amb una llesca de pa, i fins i tot, cafè i pastes, quin luxe! En aquest control estava el Pere, el “boss” de Probike/Intempèrie.

Al passar la urbanització de la Roca ens quedava la pujada a Sant Bartomeu, que tot i ser fàcil tècnicament parlant, sabíem que es faria dureta, però a “rebuf” de l’Emili, vam superar-la bé.

Mentre anàvem passsant cómodament els quilòmetres la Dolo ens anava explicant la gran i admirable aventura de Sables, jo tenia mil coses a preguntar-li! I l’Emili ens anava adoctrinant amb curiositats del medi que ens van encantar!

I rient, xerrant, compartint experiències i plans, parlant del nostre dia a dia, vam arribar al “minitunel”, passat el qual estava el control 5, el que jo anomeno el control de la benzinera, i ara sí, cap al final!

Afrontem la darrera pujada amb ganes i amb la pluja latent però no present.

I la darrera anècdota divertida de la marxa, (eh Dolo!), ens vam acabar arrastrant per la riera del Masnou, diguéssim que era com una prova d’obstacles, dubtes i olors, jeje...

I fent l’últim sprint, i arribant gairebé a la meta, l’Emili molt amablement ens esperava per creuar junts la meta!

10 hores de marxa, d’aprenentatge, esforç, paisatges, sensacions, i mooooolt bon rotllo!

Com sempre, cada vegada que creues una meta d’aquest tipus, és una alegria que és difícil descriure, has de viure els km’s previs per valorar l’efecte posterior.

Vam fer unes fotos, vam recollir el caldo i la samarreta, i el millor, a ficar les cames a la platja!

Poc després entrava a meta la presidència del CEI!

Estiraments, menjar algo, i cap a casa!

I a pensar en el proper cap de setmana, Navàs, que segurament serà una marxa passada per aigua barrejada amb il·lusió!

Bea

Publicad per: CEICATALUNYA - de maig 07, 2010

Sender de Taradell PR-42

Dos quarts de nou tocats del diumenge 2 de maig, a l’aparcament de Taradell, uns quants Socis i simpatitzants del club ens trobem per fer una circular per les terres d’Osona, grata i desconeguda comarca.

No comencem molt bé, tenim dos baixes, el Pedro amb una bolsitis (Pedro vas corre massa ahir) i una indisposició d’última hora del nostre vocal de marxes, el Juanito, però tot i així, 12 valents iniciem el recorregut. Pintoresc, entretingut i descobridor de la zona, amb monuments mortuoris i amb un aplec sardanístic. Per cert, van ser molt amables pel seu oferiment d’entrepans de botifarra, vi i, com no podia ser, de cafè amb gotes o llet condensada.

Una gentilesa de la gent d’Osona i en concret de Taradell. Gràcies, amics, l’any que ve tornem.

Així hem anat passant el matí d’un dia no molt solejat, però agradable per caminar, amb les seves anècdotes (el Presi es deixa el bocata a casa i es menja la coca del Pedro que no ve).

Ja veieu, companys, qui no surt es perquè no vol. Ahir el Meridià Verd, avui una circular per Taradell. Som Entitat i Club, som un grup d’amics que ens agrada la muntanya sigui com sigui, en resistència o en passeig. Això es el Cei, una variació del excursionisme clàssic.

Estem preparant la propera per a finals de mes. Animeu-vos, que aquí tenim per a tots i aviat per a més, només necessitem propostes. Vosaltres feu club, vosaltres sou el Cei.

Xavier Sans i Cordomi

President del Cei-Catalunya

Publicad per: CEICATALUNYA - de maig 06, 2010

SENDER DE TARADELL

Diumenge 2 de Maig
Durada Aproximada: 4:30 hores
Desnivell acumulat: 380m
Distància: 14,800 Km.
Comarques: Osona

Dificultat: mitjana/ baixa

El sender de petit recorregut PR-C 42 de Taradell te una distància total de 14,8 km. i és circular. El desnivell acumulat és de 380 m. i la durada aproximada és de 4 hores i mitja. Cal portar esmorzar, aigua, roba i material apropiat. Imprescindible moltes ganes de caminar i disfrutar.

La sortida serà del pàrking situat a la Ctra. de Montrodon cantonada amb el Carrer Sant Genis . La sortida serà entre les 8- 8:30 del matí, és demana confirmació per no deixar ningú a Terra.
La camida és circular i es farà en sentit antihorari. Iniciarem la sortida direcció al Pujaló, Pineda com queden ja poquetes, agafarem el camí que segueix cap al camp de golf tot vorejant –lo. Creuarem la Ctra. de Balenyà agafant el camí fins a la tomba dels Sequers de Gasala passant a prop del monument a l'expedició catalana Everest 85, que va ser la primera expedició catalana que va pujar al cim del món. Continuarem cap al Castell de Taradell, on farem la parada per esmorzar. Allà podrem gaudir d’ una visió fantàstica de la plana de Vic i un paisatge molt maco. Llavors baixarem pel camí que va al Mas de Mansa però uns metres abans ens desviarem fins arribar a la collada de Taradell. Aquí agafarem forçes per poder pujar fins a dalt de l’Enclusa. Punt més alt del municipi (867 m.) seguirem la cinglera fins arribar al camí que porta a Vilalleons, a dalt de tot de l’urbanització de la Roca.D’alllà agafarem un caminet fins arribar a la Font del minut ( Hi hagi sequera o abunància d’aligua sempre tarda un minut per omplir un litre). Un cop arribats aquest punt agafarem un corriol per l’obaga del Pujol ( masia que té una alzina monumental ) . Un cop passat el Pujol tornarem a passar pel límit una petita cinglera que ens conduirà als horts de la Riera de Taradell. Arribarem al poble per el barri de la Sagrera que un cop haguem creuat la riera ( si hi ha aigua ens haurem de mullar una mica els peus........) entrarem al Parc de la Font Gran . Un parc fluvial a petita escala però on hi trobem un arbre monumental juntament amb la font més emblemàtica del poble. Seguirem cap als carrers del nucli antic de Taradell passant per el carrer de la rectoria i l’església. A un centenar de metres tornarem a trobar amb els cotxes que ens hauran esperat pacientment mentre nosaltres haurem gaudit d’una esplèndida caminada


Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.

Com arribar:

Amb cotxe:
Per la C-17, sortida de Taradell, agafeu la BV-5306 a l'alçada de Malla
Venint de Sant Miquel de Balenyà, per la BV-5305
Venint de Vic, per la B-520. passant per Sta. Eugènia de Berga
Venint de Viladrau per la B-520
Amb autobús amb l'empresa Prat, línia Taradell-Vic (T.938 126 411)
Consultar Pagina http://www.taradell.cat/ com arribar a Taradell.

Distàncies quilomètriques a Taradell:
Vic -> 8,6 Km
Barcelona -> 66 Km
Girona -> 68,2 Km
Lleida -> 164,7 Km
Manresa -> 51,1 Km
Tarragona -> 156,3 Km

Dubtes:
Bet o Pedro .
julkerlluis@hotmail.com o bet_molist@hotmail.com

Confirmacions:
j.paredes@ya.com
Vocal de Marxes

Publicad per: CEICATALUNYA - d’abril 26, 2010