Mireu! Mireu!
Avui hem de donar la nostra enhorabona als micos del club.
El Fermí i la Pili han complit un somni que feia temps que porten treballant.
Aquí teniu les paraules del nostre mestre de la muntanya "Fermí Marco"
No es la paret est del Siula Gran, però també era una paret verge!!!
Ens plau anunciar-vos que la cordada Pili i Ferminet ha finalitzat, per fi!!, la opertura de la Via Luisa, a la estètica paret est de la Roca 155 a Frares Encantats ( també anomenada del Gener en alguna imatge al Tot Montserrat d'en Jordi Lopez Camps , i al blog d'en Manuel Punsola aquest la inclou en un article on parla de que encara no estava escalada, i que aquesta tasca quedava per les noves generacions, no crec ens podem considerar així, però ho hem gaudit com nens).
La via és curteta però entretinguda, i oberta des d'abaix, en estil clàssic.
Aproximació 1 hora des de Can Maçana a ritme Juan Paredes Torredemert , seguim pr fins al coll de la Roca Plana, entrevel torrent del Trago i el del lloro, i ens dirigim cap al nord, a buscar l'aresta brucs de la Roca Separada, en arribar flanquejem per l'est (dreta) fins arribar a una canal, que creuarem un xic més amunt, per entrar en una zona baumada de la 135, on arrenquen dues vies d'esportiva, que diria fa temps no hi anava ningú (pel vegetat del accés), flanquejem tota la bauma, final delicat, per arribar a una nova canal, que en creuar-la, ens deixa a peu de via.
El 1r llarg comença a esquerra de una baixeta bauma arran de terra, però fonda, sobre la qual arrenca una fissura cap amunt amb forma d'arc i per sota d'un desplom, aquesta permet catxarrear i pitonar, també hi ha algun foradet per tricamps a resta de paret. Resta pendent d'alliberar, nosaltres fem en A1, fins primer segur, ja a sobre de la panxa. Sortim en lliure un curt passet potser V- per entrar en una bauma de sostre imponent. Aquesta es flanqueja a dreta, amb un segur en la part de dalt (posat per defensar d'una possible pendulada al 2n en entrar el lliure a la bauma), el flanqueig recorda al de l'Agulla del Giravolt, però arriba un moment t'escup en fora, i el final es exposat, cal defensar-lo, fins arribar al 3r segur. Aquí pren una verticalitat fineta, que tornem a passar en A1, i des del 4t segur sortim en lliure, un xic dret al principi però es va atxonant, fins arribar a la confortable R1.
Fins aquí es pot arribar per l'aresta nordest amb un IV- clean de uns 25m.
Sortint de la R1 un pas de IV curt ens porta a uns metres caminant, per arribar al desplom final, un Ae, diria ineludible, de cinc segurs, difícil que s'alliberi, però hi ha gent molt forta!
Sortida de quartillo sup, i fins amunt!!!
Hi haurà que digui que sóm uns racanos equipant, i haurà qui digui que hem possat masses assegurances, per gustos colors.
Voldria agrair a en Carles Llt , amb el que vaig escalar la 167 i la Separada, descobrint un altre cop amb ell, un raco de nou de Montserrat. També a Núria i Manuel, per tot el que ens han transmès, i pel préstec de material, així com ha en Santi Sala , al que no penso tornar el friend gordote fins que torni a escalar amb nosaltres. A en Ernest Ernest de Equipa't , el nostre amic assessor de material de muntanya!!
El nom de la via, es en memòria de la meva mare, de qui trobo a faltar tant el seu amor i la seva alegria!!
