Garraty inclino la cabeza hacia adelante y siguió avanzando medio adormilado. Allá delante, en alguna parte, estaba Freeport; pero no llegaria allí esa noche, ni mañana. Faltaban muchos pasos. Quedaba un largo camino. Y todavía tenia en la cabeza demasiadas preguntas y no suficientes respuesta. toda la Larga Marcha parecía un amenazador interrogante. Se dijo que una cosa como aquella debía tener un profundo significado. seguro que era asi. Una cosa como aquella tenia que proporcionar una respuesta a todas las preguntas.
( La Larga Marcha STEPHEN KING )
Be intentaré fer una petita crònica del meu pas per la transgrancanaria d’ aquest any.
Per segona vegada tornem a ser a les Canàries , una edicio amb sorpreses que els corredors varem patir ( calor, recorregut , la teca es un cas apart poca i masa lluny ). El dijous a la presentació comentem la jugada amb uns companys del CEPOLC de Castelldefels i ja ens avisen que a Maspalomas ens mullarem una mica ,je je comencem be, que han variat el recorregut per estalviar-nos trams de pista, carretera i sobre tot la sèquia del any pasat . Ens passen el vídeo del 2009 on surten imatges Presi , txell , Nen . Despres a sopar una mica ( uns raviolis i una amanideta que dona l’ organització ) i a dormir que dema hi ha tela per tallar. Agafem l’autocar a les 22h i en ¾ d’ hora ja estem a “playa del ingles” on torno a trobar el companys de Castelldefels i l’estona pasa una mica millor parla’n de tot i res amb una temperatura prou agradable 15ºc . L’hora s’acosta i a les 12 donen la sortida. Tots a corre com posseïts per la platja i oh!! La primera sorpresa de la charca de Maspalomas baixen dos pams d’aigua ben bons, la primera remullada . Tot seguit entrem al Barranc que baixa pel mig del poble per on segueix baixant aigua tot remenat amb una catifa d’alges que dona un terra de lo mes lliscant , dos patinades , remullada, cop al maluc i a la cama. La cosa ja comença a pintar malament. El barranc es va fent cada vegada més pedregós i l’ aigua no deixa de baixar i els comentaris son del mes sortit que si no mes falten cocodrils al canyissars, algun japones perdut, fins que arribem a la “Degollada Ancha” , ara toca pujar una mica fins una pista on comença una agraïda baixadeta per arribar a la pressa d'Ayagaures (km 21) on esta el avituallament líquid en forma de cuba del exèrcit , trec el plàtan que he portat però em dono compte de que m’ he deixat els sobres de recuperation a casa, ole ole .Son les 3h45’, aquí el recorregut canvia una mica respecte l’any pasat i es veuen les llums com s’enfilen per un corriol costerut sense gaires trosos per recuperar. El sender desemboca a el camí ral "Llanos del Garañón"continuem pujant. Arribem fins a una pista de terra per la qual continuem a l'esquerra. "Llanos del Garañón". Una mica més endavant arribem a una nova cruïlla
senyalitzat que seguim a la dreta, per un camí que baixa zigzaguejant fins Tunte nou avituallament amb força gana. En aquest lloc em dono compte que no posa cap referncia ni a hores de tancament ni kilometratge ni res . Sortim direcció de la "Degollada de cruz grande"ja va sortin el sol i el dia esta clar, “malo” fara calor. Seguim per la carretera d'asfalt a l'esquerra i després de passar un petit congost agafarem una desviació amb una pista de terra a l'esquerra. Tot avall fins arribar a la zona de les preses de Chira, Soria, on hi ha un bar i un petit super que avui faran l’ Agost ( cocacolas, aigües ,bocatas ,etc.)Son les 10h i penso que vaig be de temps pero la cosa es comença a posar “chunga”, mes calor que l’any pasat i no m’agradani un pel . Ni un núvol i ara recordo que ahir a les 10h estàvem a 28º a la capital uf!!. Trobo gent que ens dona anims, el cami puja de valent i veig un salt d’aigua molt maco on aprofito per fer unes fotos i descansar una miqueta. Seguim per un senderó que veiem just davant fins a arribar a una carretera asfaltada que ens porta a la presa de las Niñas (65km) 11h30’ . L’ any pasat hi avia una cuba aquest nomes garrafes , en aquest punt plega una de les favorites la vasca Lidia Gómez , petem la xerrada amb els nois del control on ens comunican que no estem al km 65 sino al km 54 això em tira per terra tots els meus pensaments de fer un bon temps. I que el control del Roque Nublo ( aquest any si que tenim que fichar a la base ) tanca a les 18h ????? pugem cap l’ Aserrador vinga tu cap a munt cap avall. aquestes alçades ja, el calor ja fa de les seves o la pajara o jo que se pero estic una mica marejat i la panxa vol fer de les seves . arribem al Roque Nublo sobre les 15h, el primer Manuel Heras ha pasat a les 7h40’ a mes de 40’ del segon, Arnau Julia. Baixem a la carretera depresa fen zigazages entre la gent, un altre cuba ens espera al encreuament, on els militars tenen presa per fotra el camp, cony ells no foten res i nosaltres necessitem l’aigua. En aquest punt pleguen mes de deu persones la majoria Italians que ja en tenen prou. Uns companys ens diu que espavilem perquè ara resulta que Garañon tanca a les 18h, això ja no te nom; uns A uns altres B. Vinga tots a córrer cap el Pico de las Nieves (la cama em fot mal,de la caiguda al començament i tinc unes ganes de enviar-lo tot a rodar anar a casa a sopar i a dormir a un llit ). Sona el mòbil ,un missatge d’anim del Presi (COM US HE TROBAT A FALTAR). Pujada per les cordes per la Degollada de los Hornos i cap amunt que el rellotge corre. Arribant pel cami ens trobem unes perdius passejant pel ben mig del cami. Mes anims de la gent que esta dalt del cim on una noia m’ofereix uns fruits secs i oh!!, Una cocacola que bona que esta, corre corre que no tenim temps que perdre i per sort fot baixada i a les 17h30’ ja arribem a Garañon, aquí mengem una mica de macarrons, fruita i galetetes. Tenim temps de barallar-nos amb els comisaris pel desgavell d’horaris i kilometratge que donen als controls i ells per no portar el peto a la vista, que pesats. S’ aixeca una boira i un ventet que convida a fotre el camp ràpid, sera el fred o el jalar pero ja em trobo millor i començo a anar mes depreseta. Anem cap a la Cruz de Tejeda on tornem a pujar per tornar a baixar, un trencacames, i aixi una bona estona trosos de carretera pista i corriol. Ara ja hem fet un grupet amb uns “nanos” de’ Almeria i un Alemany que no te ni idea del idioma , tot per senyes je je, arribem a Teror on descansem una mica, mengem una mica mes i sobre tot el cafè i la Coca-Cola del Caprabo va que vola. Ara comença el tram nou de la cursa (allà ens enterem que el Barça ha empatat i el Madrid perd, els d’Alacant també son cules). Tornem enrere una mica seguin la carretera fins arribar a la “Finca Osorio” pasem per endavant de la casa i enseguida surt un cami a ma esquerra que diu “ subida al Pico “, però Las Palmas no estan abaix ?diuen els d’Almeria. Be pugem uns 900m de camí fins arribar a una sèquia petitona que tindrem que seguir planejant quan arribem a una casa toca tombar a l’esquerra i ara cap avall amb una forta baixada de fanguet que llisca que es un content, al final ens trobem uns pobres ciclistes que fan les funcions d’ indicadors i ens ajuden en el que poden mentrestant passem pel petit poble de “los Castillos”per tornar a pujar un altre cop. A la sortida del poble em trobo al ben mig de la pista dos cabres o el que sigui com si fossin gossos guardians , arribem a una zona militar, mes endavant al peu d’una creu girarem a ma esquerra per baixar un altre cop al poble de “ Santidad Alta” on ens liem pels carrers sort d’unes senyores molt amables ens indican el cami correcte tot lamentant per on ens fan anar , “mi niño cuidado con el barranco” mi niño cuidado con..” Ens trobem amb una carretera veïnal que al final es converteix en sender i fa un ziga-zaga prolongat fins a enllaçar amb altre que apareix a la nostra dreta. Continuem per aquest sender fins al final del barranc. Per on anirem uns quans kilòmetres fins arribar al poble de “Tenoya” on tornem a trobar els pobres ciclistes –guies que ens informen del camí a recórrer. Aquesta gent porten desde les 8h del mati cap a munt cap avall. Després de pujar uns 10 mts ens trobem amb una corba tancada a l'esquerra, anem de front per un corriol que comença a la nostra esquerra. Mes endavant tornem a trobar un altre barranc el qual seguirem una estoneta al final ens trobem amb una carretera d'asfalt i girarem a la dreta per començar a pujar. Després de pujar una dura carretera d'asfalt i abans d'una corba tancada cap a la dreta, agafar un sender que comença per la part esquerra de l'asfalt. Continuem per aquest sender fins que es creua amb una pista i realitzem una ziga-zaga en pujada per un sender que surt a la dreta on trobem el últim control. Ja veiem per fi la ciutat de Las Palmas allà abaix. Aquesta vegada els comissaris de la cursa ens donen la rao per la duresa del tram final. Be enfilem la teòrica baixada fins Los Giles i així enllaçar amb el camí antic, tot baixada 3km fins la carretera, un control de protecció civil talla el pas dels cotxes pel pas dels caminants es d‘ agrair no tindre que jugar-te el físic al final quan els reflexes ja no estan al millor nivell. Arribem a la meta cansats desprès de 27h 30’ nomes hi ha musica algun comissari i el cap de la cursa donant ànims als últims participants. I ara com que no he caminat prou a peu al hotel a dormir una estoneta que dema toca matinar per recollir la samarreta, parlar amb el tercer classificat l’Adolf Aguilo tot comentant el tros final on no han sortit el números a ningú i apa a córrer que l’avio s’escapa cap a Barcelona. Torno a trobar els companys de Castelldefels i comentem la jugada de la Sur-Norte i la Gran. A Barna ens espera un temps ven diferent al d’aquí amb fred i pluja. Espero recuperar-me be per començar amb milllor peu la copa i tornar a trobar els amics per riure una estona mentre caminem.