Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta Formació. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta Formació. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

CEICATALUNYA. PASSAT-PRESENT-FUTUR. (Entrevista a TotSantCugat)


Xavier Sans: "L'anterior junta va donar un ultimàtum i el club hauria quedat desfet"

Xavier Sans i Cordomi torna a ser el president del Club Excursionista Independent de Catalunya després de quinze anys, amb l'objectiu d'acabar l'any de la millor manera possible

Xavier Sans i Cordomi va ser el primer president en la fundació del Club Excursionista Independent de Catalunya. Després de quinze anys i amb el pas de dos presidents més, torna a portar les regnes de l'entitat que es trobava en perill de desaparició. Ara obre una nova etapa en la direcció del club amb l'objectiu de capgirar aquesta situació.

Per a la gent que no el conegui, què és el Club Excursionista Independent de Catalunya?

El Club Excursionista Independent de Catalunya és una entitat que va néixer l'any 2008, que és quan la vam fundar i registrar a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. És una entitat que té uns 170 socis en aquest moment. Vam arribar a ser campions de Catalunya en caminades de resistència durant sis anys seguits, fins que es van deixar de donar premis als col·lectius.

Què fan al Club?

La majoria dels membres eren persones que venien de fer caminades de resistència. Però el club ha anat creixent i ara hi ha socis que no fan resistència, sinó que fan caminades normals o passejades. Vam estar una temporada organitzant la cursa de la Floresta, que es va deixar de fer, encara que la volem intentar recuperar. Són una entitat que la principal cosa que fe és muntanya.

Vostè va ser fundador?

Sí, vaig ser el primer president de l'entitat. Uns 25 socis ens vam ajuntar i, tot i els impediments que vam tenir, vam aconseguir formar el club. Jo vaig estar durant la primera etapa, que van ser uns 6 o 7 anys. Després va arribar un altre soci i un altre president. Però aquests últims anys hi ha hagut problemes per continuar amb la institució i per que la gent continués, ja que no tenien prou temps lliure. Un dia parlant amb ells em van demanar si podia continuar jo i a finals de maig vaig agafar les regnes del club sense problema.

Com estan solucionant aquesta situació?

Hem muntat una junta aprofitant que alguns membres de l'altra junta s'han tornat a apuntar al carro i tenim moltes ganes de continuar amb l'entitat i fer coses noves. El problema és que estar davant d'una entitat et demana molt de temps lliure. La gent que és més jove pot tenir unes altres preocupacions, tant laborals com socials, i arriba un moment que no són compatibles. Els que estaven al càrrec no tenien més disponibilitat i volien deixar el club. Ja portaven quatre anys, sumats a quatre anys anteriors de vicepresidència, i ja estaven cremats. Aquest era el principal problema, l'anterior junta havia donat un ultimàtum i el Club Excursionista Independent de Catalunya hauria quedat desfet, la qual cosa a mi no m'agradaria. Per això vaig dir que continuaria jo mentre pogués.

Qui forma la junta?

En la junta som 7 socis: un president, un vicepresident, una secretaria, un vocal de marxes, un vocal informàtic i un vocal de formació.

Quin és el repte més gran que té ara mateix el club?

El repte més gran que tenim ara és recuperar-nos després de la COVID, ja que tot en aquest àmbit ha estat una mica parat. Volem acabar l'any de la millor manera possible. Hem d'acabar el calendari que teníem preparat per poder-lo portar a terme, perquè al haver-hi el canvi de presidència la cosa ha estat una mica despenjada.

"L'anterior junta havia donat un ultimàtum i el Club Excursionista Independent de Catalunya quedaria desfet"

S'han marcat algun objectiu?

El nostre primer objectiu és aconseguir fer la KamiCEI, que és la caminada del club que fem des del principi de la seva fundació. Amb el canvi de membres de la junta hi havia el perill de no fer-la, però finalment es portarà a terme. A setembre hem de fer una reunió per marcar els paranys de la temporada vinent. Suposem que la gent continuarà fent caminades de resistència, ultratrails... el nostre dia a dia. La gent sempre fa el mateix tipus d'esports, el que passa és que corren més o menys en funció de l'edat.

Tenen ja decidit quan serà la KamiCEI?

Hauria de ser el segon cap de setmana de novembre, cap als dies 11 o 12. A partir de setembre treballarem a fons.

Com decideixen quina ruta seguir?

Vam decidir que la caminada es faria cada any en algun lloc diferent, on algun soci ho sol·liciti. Donar-li mà a la gent per que pugui participar. Si anem a Osona i tenim socis allà, que ells sentin que se'ls representa en la seva comarca. Una de les peculiaritats del club és que hi ha socis d'arreu de tota Catalunya. Quan la vam fundar no anàvem tots a un sol club, hi havia gent de diferents comarques. Per això el nom de Club Excursionista Independent de Catalunya, perquè érem independents i no pertanyíem a ningú, anàvem pel nostre compte.

Algun soci ha demanat ja la KamiCEI?

Sí, a l'anterior junta ja li van demanar. En principi es farà per la zona d'Òdena. Vam fer una excursió per veure el recorregut. Ara toca esperar, perquè s'ha de contactar amb l'Ajuntament d'Òdena pels permisos i aquest mes d'agost és molt dolent per aquestes coses.

Tenen ja preparada l'agenda d'aquests pròxims mesos?

Durant l'agost no hi ha res. A juliol ja vam fer una circular al Pedraforca i una pujada a la Pica d'Estats. Al setembre tindre una la Nocturneta per Collserola, que servirà com a entrenament. Durant el mes de juny la competició para fins al setembre. Et quedes un parell de mesos penjat, així que farem aquesta sortida nocturna de 40 km per escalfar motors, ja que la setmana següent, el 16 de setembre, hi ha un grup d'uns 15 socis que faran la 44a Travessa Matagalls de Montserrat. Així els hi donem un petit al·licient fent una mica d'entrenament. A l'octubre també tenim un camí de ronda i la KamiCEI al novembre.

.

Publicad per: CEICATALUNYA - d’agost 09, 2023

benvolguts i benvolgudes a la nostra gran família

Mireu! Mireu!
Tenim una gran notícia.
Estem molt contents de donar la benvinguda a la nostra gran família als socis i sòcies vinguts de l'Associació Excursionista Altiplà.
Estem tristos perquè desapareixerà un club de Sant Cugat amb més de deu anys d'història, però que sapigueu que intentarem omplir el buit que us queda.
El CEI Catalunya sempre serà la vostra família.
A la nostra web trobareu tota la informació que necessiteu per a inscripcions a matinals, cursos de formació o federar-vos amb nosaltres.
Esperem veure les noves cares en alguna de les nostres activitats.
Salut i muntanya.
Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 14, 2022

crònica del monogràfic de progressió de crestes. Manel Zamorano




Aquest cap de setmana vam aprofitar el bon temps per fer el monogràfic de progressió en crestes que impartia el nostre magnífic guia, en Fermí.

Vam quedar dissabte ben d'hora al santuari de Queralt, a Berga. Ens vam ajuntar quatre valents: la Pili, la Leyre, l'Edu i en Manel. El primer dia tocava la part més teòrica i de formació, així l'endemà tindríem prou coneixements per fer una petita cresta. En Fermí va començar ensenyant-nos tot el material que faríem anar (arnès, casc, corda, mosquetons, friends, tricams, la sardineta i un llarg etcètera de material per penjar-nos pels puestos!). 
Un cop familiaritzats amb el material de seguida vam anar per feina allà mateix i vam començar a aprendre a fer-ho anar. Vam encordar-nos en dues parelles i en Fermí ens va ensenyar les diferents maneres d'assegurar-nos i de progressar en crestes, per exemple muntar una reunió aprofitant esquerdes naturals de les roques, forats, arbres i en algun cas elements artificials com parabolts o químics. Poc a poc anàvem avançant per la cresta de Queralt, molt lentament per aprendre els conceptes i fer anar el material i per seguir les indicacions del nostre guia. Tot i la calor que va arribar a fer estàvem molt engrescats i el temps passava volant! Tant és així que vam acabar dinant a les sis de la tarda. Un cop dinats/berenats vam anar cap a la Nou de Berguedà, a la fonda de Cal Marginet, un lloc acollidor, on ens vam dutxar, sopar i comentar la jugada de tot el dia. Un lloc del tot recomanable!

El diumenge vam anar cap a Rasos de Peguera. En un inici la idea era fer tota la cresta, però vam coincidir en què era millor continuar aprenent i no voler anar massa ràpids, així que vam fer un tros de cresta. Vam seguir posant en pràctica tot el que havíem après el dia anterior i afegint nous coneixements com aprendre a fer un ràpel! La veritat és que va ser un matí molt profitós. Vam continuar aprenent, vam consolidar coneixements apresos i poder gaudir d'unes magnífiques vistes de la Serra de Busa i el Port del Comte.

El monogràfic va superar totes les expectatives. Les participants van formar un grup molt cohesionat, aspecte que va facilitar el desenvolupament de l'activitat. I què puc afegir del nostre formador? Com sempre, un 10 per en Fermí!

Amb ganes de fer el proper monogràfic...!
Publicad per: CEICATALUNYA - de juliol 27, 2021
FORMACIÓ: octubre 2014

El nostre club organitza els propers dies 4, 5, 18 i 19 d'octubre un curs de formació sobre orientació. Aquest curs està dirigit pel nostre company Fermí Marco.

Si voleu més informació cliqueu a sobre de la imatge i tindreu accés a un díptic amb tota la informació.

Animeu-vos! La formació és imprescindible per gaudir de la muntanya amb seguretat.

Més informació clicant sobre la imatge

Publicad per: CEICATALUNYA - de juliol 16, 2014

Formació: curs de Primers Auxilis en Muntanya


La nostra entitat, junt amb la Creu Roja d'El Prat, organitzarà un CURS DE PRIMERS AUXILIS EN MUNTANYA. 
+ info: mireu a la pestanya FORMACIÓ
Publicad per: Fermí B. - de febrer 19, 2014

25 SETEMBRE - CAMÍ DE RONDA DE PALAMÓS




Dia: Diumenge 25 de setembre de 2011

Com arribar al lloc de trobada: Des de l'AP-7 direcció Girona, sortida 9 (direcció Platja d’Aro/Palamós) i sortir per la C-35 i després agafar la C-31, i a la sortida 326 seguir les indicacions fins a la Cala Fosca.

Lloc de trobada: Extrem nord de la Platja Cala Fosca (Palamós), al pal de senyalització GR-92 (a prop del xiringuito “El Galeon”). La Cala Fosca està al nord de Palamós.

Hora: 8.00

Km: 16 km aprox.

Durada: 6 hores aprox.

Dificultat: baixa

Recorregut:  

ANADA: Cala Fosca – Cala S’Alguer (pintoresques cases de pescadors) – Cala Castell (lliure d’edificacions gràcies a la pressió popular) – Poblat Ibèric del Castell – Cala Foradada (formació rocosa singular entre aigües color ver-blau turquesa) – Cala Canyers (on ja s’albiren les Illes Formigues) – Cala Corbs (aigües blau intens) – Cala Estreta – Cala Crit (nom que es deu als crits del pirata “Barbaroja” per la mossegada d’una noia que es defensava) – Cala Pedregosa – Cap Roig – Calella de Palafrugell (Gelateria)

TORNADA: Pel GR-92

Què cal portar: esmorzar, banyador, tovallola (si fa bon temps, qui es vulgui banyar ho podrà fer en una cala), aparell de fotos, bon humor, aigua i, per si de cas, impermeable.

Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida, envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.com o cexcursionista@gmail.com. Per qualsevol dubte, podeu trucar al mòbil 645234013

Ens veiem a la Cala Fosca!

Maria Vizcaino
CEI-CATALUNYA


Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 04, 2011

RUPIT – TARADELL 2008

Avui hem hagut de matinar. Amb la Marta Prat ens hem trobat al centre de Taradell poc abans de les 5 del matí. Després d’anar a recollir la targeta de control, hem fet cua per pujar als autocars que ens han de portar fins a Rupit. A les 5 i pocs minuts, hem començat el viatge cap a Rupit. Ha estat perfecte, doncs no ens hem hagut d’esperar gaire estona a fora el carrer. A aquestes hores del mati, fa fred, però no tant com el que va fer l’any passat (que van arribar a -10º). Arribem a Rupit al voltant de tres quarts de sis. El trajecte amb autocar ha durat el temps just perquè no tregui el suc de taronja i les torradetes amb melmelada que he esmorzat a casa. Durant el viatge he anat parlant amb la Marta (feia dies que no ens vèiem!!), i suposo que el fet de no estar ben asseguda, i els giravolts de la carretera…..uf, sort que hem arribat ràpid!!.

Quan falten 5 minuts per les 6 comencem a caminar. Sincronitzem els rellotges. Tinc l’honor de començar amb la Marta. Aquest honor se m’acaba a la primera pujada. Ella ja es posa al davant i avança la poca gent que té al davant, la Dolo no pot seguir el seu ritme. Aniré xino-xano. Continuo pujant darrere un grupet simpàtic de gent, i de cop i volta algú me crida per darrera, és el Jaume, un company del Centre Excursionista de Parets del Vallès, un senyor molt entranyable i amb molta experiència muntanyenca. La darrera vegada que vam coincidir va ser a la Matagalls-Montserrat, que no va poder acabar perquè es va rebrincar el peu. La Rupit-Taradell és l’examen per saber si ja està del tot recuperat. Acompanyen al Jaume, en Rosendo i el Joan. Fem la cinglera de Tavertet ràpid, sense córrer, però a un ritme alegre. Saludo a la “elite” de les marxes, al Paco Robles i a l’Artigues. Els hi dic que s’afanyin, que la Marta està al davant obrint pas. Riem i ens acomiadem.

Arribem a Tavertet. Allà podeu gaudir d’un te molt i molt dolcet i calentó. Boníssim. Ja em comença a sobrar roba. Me trec una de les peces de màniga llarga que porto. Ara comencem a baixar cap al Pantà de Sau. El camí no és gaire ret, té pendent i pedres i arrels. Hem d’estar a l’aguait de no entrebancar-nos. El Rosendo, el Joan i el Jaume es paren, els hi dic que vaig seguint, i els hi desitjo bona marxa.


Arribo a la carretera que ens porta cap al primer control, La Riba. Allà hi ha la famosa coca i la famosa xocolata. No n’abuso, n’agafo un tros de cada. Avui em vé de gust fer-la ràpid, i vaig trotant. Vaig saludant als compis que em vaig trobant. Arribo al Pantà de Sau. El temps és fred. Començo a pujar les escales, i les compto. Arribant a dalt, pregunto als que porto al davant si les han comptat, em diuen que n’han comptat 470, a mi me n’han sortit 475. Podria ser q aquell noi n’hagi pujat de dos en dos, jjiji.

El recorregut és preciós, durant una bona estona vaig sola. Vaig trotant. Enlairo el cap, el cel és blau, molt blau, i també veig la lluna, la lluna que ja està decreixent. Segueixo trotant pels camins, i ara conec a la “xemeneia caminaire”, un senyor amb bigoti i un puro encès que déu n’hi do el fum que fa…. El passo ràpid, li dic bon dia i volando l’avanço. Arribant a Vilanova de Sau, coincideixo amb dos companys de marxes de la Marta Oliveró, en reconec a un, a l’altra no. Arribem junts a Vilanova. En un restaurant que hi ha al centre del poble faig la meva “parada tècnica”.

Ara ens toca enfilar-nos cap al Salt de la Minyona. Deixo als compis enrere i començo a pujar. És un corriol, no molt estret, amb pedres, enmig del bosc, hi ha trams on el sol penetra i camines amb la companyia de la teva ombra ( o potser és l’ ombra del Serrallonga?). Arribant al capdamunt gaudeixo d’unes vistes panoràmiques precioses: Vilanova de Sau es veu a baix, els Pirineus nevats…, i sola, vaig sola. Quina sensació més agradable.


Vaig trotant, disfrutant del paisatge. Ull!! Dolors no miris tan enlaire!! A veure si et perderàs!! Jiji. El camí està molt ben marcat. S’ha de seguir tota l’estona les senyals del GR (vermelles i blanques). Arribo al control de la Mina. Allí hi ha iogurts i aigua. Bec aigua. Coincideixo amb el Sr. Josep (amb qui aniré quasi bé fins a l’arribada). Allí en el control parlem una estona, i se m’escapa un “bueno”, ui!! El que he dit!!! Això no es diu, es diu “Bé”. Ondie, quin greu que m’ha sabut, he intentat esmenar aquesta equivocació, m’ha dolgut molt. Fins que no li he explicat que “invento” paraules catalanes (com ara “ocellada” en comptes de “pàjara”) em sembla que no m’ha condonat el meu pecat. Quin greu q m’ha sabut.!!

El Josep i jo continuem trotant junts. Arribant a Sant Julià de Vilatorta, coincidim amb un altre noi, (que no sé com es diu), i arribem els tres. És l’hora de menjar la “boti” (entrepans immensos), uff, no en menjo. Bec dos gots boníssims de brou, mmmmm, que em vénen molt de gust. Allí també et pots preparar un cigaló, per entrar en calor i treure el fred del cos.


Reinicio la marxa, el Josep i el compi vindran en un moment. Trotant direcció la Collada (el darrer control abans d’arribar a Taradell) coincideixo amb el Miquel, un noi de Santa Eugènia de Berga, molt afeccionat a les raquetes de neu i a snowboard. El Josep ens agafa i trotem un bon trosset tots tres junts.


Arribem a la Collada. Només ens queden 4,5 quilòmetres. Portem just 6 hores. A partir d’ara hem de seguir les cintes taronges que han penjat els de la organització. Mengem taronges, boníssimes!!! Molt dolces i sucoses!! Mmm. Sortim del control amb els dits ben enganxifats (avui no porto tovalloletes de can Mercadona i no me puc eixugar els dits).


Ens queda una pujadeta i poca cosa més. Passem prop del Castell d’en Boix (també conegut com el Castell de Taradell) i just pel costat d’una formació rocosa, que sembla una cova (serà la cova d’en Serrallonga?).


Ja veiem Taradell!! El tenim allí mateix. El Josep està molt fort i ha apretat. Jo continuo amb el Miquel. Anem parlant de menjar: que si els peus de porc arrebossats, que si rostit de conill, pollastre farcit…. Es nota que és el migdia i que s’acosta l’hora de dinar.

Arribem al poble i tot seguit al Centre Excursionista de Taradell.

El Josep ja fa uns minuts que ha arribat.

Ens espera una taula parada de coca, i més coca, xocolata, coca-cola, galetes de xocolata…. Ara tinc la recompensa, no és el tresor d’en Serrallonga, però es un molt bon premi: 3 talls de coca, mmmmmm amb la seva corresponent xocolata, és clar.

Abans de marxar, demano als compis dels darrers quilòmetres per fer-nos una foto tots junts. I ens acomiadem fins la propera.

Pregunto per la Marta Prat però no me saben dir quanta estona fa que ha arribat. Ara sé que li ha anat molt bé i que també la disfrutada moltísism.

Amb la Bet he parlat per telèfon i també l’estava disfrutant, de fet, estava a la seva terra i es coneix molt bé la zona.

Bé, l’aventura d’aquest cap de setmana ja s’ha acabat. M’ha agradat molt, una marxa no molt llarga (43,5 quilòmetres), amb uns desnivells no molt pronunciats i amb un traçat net.

Apunteu-vos a l’agenda la recomenació que us faig de participar-hi en la propera edició, ja veurem com la disfrutareu!!


Una bona abraçada


Dolo

Bigues i Riells, 16 de novembre de 2008.
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 18, 2008

CURSA D’ ORIENTACIÓ TOT SANTS 2008 A RIPOLL









Són tres quarts de nou del matí de l’1 de novembre. Ens trobem amb el Josep, la Encar (la seva dona) i l’Anna (companya de feina de la Encar), al bar que hi ha a l’entrada de Sant Quirze de Besora, Cal Cugulera. Al cap de cinc minuts arriba la Maria, també compi de marxes. Allí esmorzem: mmm, unes paneres plenes de trossets de coca, croissants de xocolata…., deliciós.

El cel amenaça pluja (com diu el Tomàs Molina), de fet, quan he sortit de casa, plovia. La previsió de pluja pel dissabte la vaig escoltar el divendres a la ràdio, la vaig veure al Telenotícies Vespre i la vaig llegir al diari, amb la qual cosa, la pluja, en principi ens acompanyarà durant tota la cursa.

Amb l’estómac mig ple i les idees més clares, arribem a Ripoll, al punt de sortida de la Cursa d’Orientació. Els organitzadors de la cursa ens comuniquen que la cursa s’ha suspès, però que si volem, la podem fer, doncs totes les fites estan col•locades. No ens ho pensem dues vegades: ens calcem les botes de muntanya, ens posem les capelines, agafem els mapes que ens dóna la organització i comencem.

Abans, però, cal que us comenti que aquesta cursa la organitza el Club Excursionista de Ripoll, i enguany ha estat la tercera edició. S’organitzen 2 circuits: el circuit “compe” pels professionals, amb una sèrie de fites enumerades, i un circuit “open” pels que no en sabem i tenim interès en el tema. Nosaltres farem el circuit “open” i tenim 18 balises per marcar i també estan enumerades. El recorregut no arriba a 5 km. Bona part dels itineraris dels 2 circuits és el mateix però l’enumeració és diferent (més endavant entendreu perquè us faig aquest incís).


El grup el formem el Josep, la Encar, l’Anna, la Maria, el Borja (que no us l’he presentat abans, és el fill del Josep i de la Encar) i una servidora. Tots novells, menys el Josep i la Encar que ja n’han fet una.

Bé, comencem seguint el camí de la Ruta del Ferro. Al cap de pocs metres ens desviem cap a l’esquerra i anem seguint una pista forestal. Tots es fixen en la línia d’alta tensió que tenim damunt nostre, jo ho faig després, mmmm: Dolo, Dolo: aquestes dos línies que estan pintades en el mapa i que el creuen són línies elèctriques que t’ajuden a identificar i situar-te en el mapa. Ok, ja ho tinc present. Molt bé, seguim les línies elèctriques i arribem a una esplanada petita, aviat algú crida “AGAFEU-LO” és el Josep que ha trobat la primera fita…. Ei!! La nostra primera fita!! Marquem el control de pas. Això s’engresca, no plou molt, el bosc és moll, les fulles molles, les branques molles… fang… i el soroll del riu que no el perdrem durant gairebé tota la cursa.






Tot i la pluja, hem sortit prop de 40 persones, uns feien la “compe” i d’altres la “open”.


El grup continua caminant, uns per dalt, seguint el camí, i els altres pel costat del riu. Escoltar la paraula “AGAFEU-LO” significa fita!! Per trobar la tercera fita hem de buscar un talús. Busquem quelcom que s’assembli a un talús i xapó!! trobem la fita!!!


Hi ha hagut un moment que el grup s’ha distanciat i ens hem dividit: els “boys” han anat més endavant, i les “girls team” hem continuat juntes més enrera. Hem hagut de recular en més d’una ocasió, amunt, avall, la Encar i l’ Anna no ho tenen gaire clar. Hem fet forces parades tècniques, no com les que fan els marxadors a les marxes de resistència, ja m’enteneu oi?, sino tècniques en el sentit de reunió: llegir el mapa, intentar ubicar-nos en el mapa i continuar. Durant una estona hem sentit veus, i inclús hem vist un grup de nois, i els hem seguit, MALAMENT!! Però trobem la fita 7. I marquem. Però i la fita 6? Mmmm, posicionem la fita 7 en el nostre mapa i intentem trobar la 6, això ens ha portat a arribar fins a no sé on. Una de les notes que ens han donat a la sortida era que la fita 6 es trobava en una “formació rocosa” ¿? Bé, totes busquem una formació rocosa, pugem amunt, entre les bardisses, no hi ha camí, però au, amunt i busquem roques…., i la Dolo aprofita per trobar un rovelló!! Jiji. No ho veiem clar. Estem escoltant el soroll d’un riu que no ens quadra amb les dades que tenim en el mapa. El mapa està ben colocat, l’ Anna porta una brúixula i això és una de les coses que he après avui: col•locar la brúixula damunt el mapa. Bé, és tard, són quasi les 12, encara anem per la 7 i n’hem de marcar 18. Hem intentat trobar la balisa 6, com diu la Maria, hem fet tot el que hem pogut, però, coi!! Està molt difícil!! Bé, recolem, doncs mentre pujàvem n’hem vist una just al davant nostre, i hem dit, quan tornem, la marcarem. Doncs bé, la nostra sorpresa. Ens anem acostant a aquesta fita, i què descobrim? Una formació rocosa!! Mmm!! A la Encar no li quadra res, ens acostem i és la fita 6!! Però com coi hi ha anat a parar allí!!! Ens estan fent la pirula!! La Encar es troba desubicada (i jo encara més). Quin fart de riure!!


Bé, doncs ara hem d’anar a buscar la 8!! Però.. mirem el mapa i no ens quadra res de res. Bé, el que tenim clar és que hem de baixar, trobar el riu i creuar-lo. Doncs vinga, som-hi!! I què ens trobem pel camí? Un mòbil!! I de qui és? De l’Anna!! L’hi havia caigut quan s’havia tret la jaqueta i no se n’havia adonat!!! Aquest bosc és màgic!! A més a més, ha parat de ploure i el sol ens ha vingut a saludar!!


Bé, arribem al riu!! El riu porta molta aigua!! mmm,i per on el creuem? Anem per la llera del riu amunt, i no ho veiem clar, anem avall i tampoc…. Estem una bona estona decidint per on creuar-lo. La Maria fa 2 salts, i plaf, ja és a l’altra vora, l’Anna la segueix. La Encar i jo no ho tenim clar. Anem caminant amunt i avall. Trobem un punt on hi ha unes pedres al mig i unes branques. Mm, m’ho romio i travesso per allí. La Encar encara no ho veu clar, busca un pas, però no hi ha pedres on recolzar-se. Torna a venir i creua per on he passat jo!! Perfecte!! Ja som les 4 girls team ready per trobar la fita 8. I trobem una fita!! Sorpresa!! Quina fita és? La 7. La 7? Quin set??? El set de la cursa “open”!! El set que havíem trobat més amunt era el 7 de la cursa “compe”!! Riem? Sí, riem per no plorar! L’Anna és sudamericana i l’hauríeu d’escoltar renegar!! Quin riure!! Bé, en aquesta parada tècnica ens ressituem i ara tot torna a estar al seu lloc: nosaltres i les senyals que veiem en el mapa. Tenim una masia al Nord i unes feixes al costat. La fita 9 es troba al costat d’una pista. La trobem, la pista i la fita!! AGAFEU-LO!! Quins crits q fem!! som professionals!!! De la 9, en breu, trobem la 10!! AGAFEU-LO!! Ja és la una del migdia tocades.

Segons el reglament de la cursa, hi ha la possibilitat que en el circuit “open” saltem de la fita 10 a la 15 i ometem de la 11 a la 14. Decidim anar directe a la 15, i plaf!! AGAFEU-LO!! Llavors busquem la 16, però trobem una fita que marca un número que no està en el nostre control de pas, nosaltres la marquem igualment per si de cas. Aquesta fita la bategem amb el nom de “forapista”. Bé, i en menys de 15 minuts trobem la resta de fites que ens falten. De cop i volta, escoltem AGAFEU-LO!! És el Josep que ens crida!! Ja venim!! Els hi diem!!

La organització ja està recollint, però ens han guardat 4 entrepans de botifarra!! Arribem totes molt contentes!! Quin far de riure!! Hem aprovat? Jo no m’aprovaria, però la Maria ens posa un aprovat: hem trobat la fita 7 professional i la fita forapista, i això té molt de mèrit!! Jiji.


Bé, penso que hem de millorar, però per ser la primera vegada ha anat força bé!! Hagués pogut anar millor? De ben segur q sí, però ha estat la inexperiència i les ganes d’aprendre del “Girl Team” el que ens ha permès anar seguint i trobar les fites. Modifico la qualificació de la sortida: Matrícula Honor pel “Girl Team”

Moltes gràcies girls!! Ens viem a la propera!!


Dolo

Bigues i Riells, 2 de novembre de 2008.




NOTA: Mestre, Deixeble i Isard, us dec una Porta del Cel, estic aprenent i espero que la propera vegada anirà millor. De ganes i il•lusió n’hi ha moltes.

NOTA 1: Em sap greu però no hi ha fotos de la gesta.

NOTA2: Fermí, molts records del Jordi Planes de Ripoll!!!
Publicad per: CEICATALUNYA - de novembre 03, 2008

ASSEMBLEA A ALPENS

UN GRAN LLOC I BON DINAR PER A LA CONSTITUCIÓ DEL CEI

Immersos en el bon ambient que ha resultat d’una bona organització, una excursió per les rodalies i un bon dinar al Refugi del Molí, s’ha convocat l’assemblea constituent del CEI. El Sr. President ha pres la paraula i resseguint l’ordre del dia s’han tractat tots els punts que fan falta tractar per prendre’s quelcom així, la formació d’una entitat, un club, de manera seriosa i amb responsabilitat. L’entusiasme i les ganes de fer coses, les inquietuds per a que el CEI arribi a bon port i tingui consistència i durada han impregnat l’assemblea.

Junta directiva a l'assemblea


Alguns dels socis del CEI


Foto de familia

Publicad per: CEICATALUNYA - de juliol 13, 2008