Matinal Serralada del Litoral (17/02/2013)

Horari i lloc de sortida

Dia: Diumenge 17 de Febrer del 2013.

Hora sortida: 8:00 Hores

Lloc de sortida: Aparcament del cementiri de Sta Maria de Martorelles.

Com arribar: Al final de la recta que puja al poble (Sta. Maria de Martorelles), girem al primer carrer a l'esquerra en direcció al cementiri.

Fitxa tècnica

Distància: 18,33 km.

Desnivell de pujada: 886 metres.

Durada Aproximada: 6 Hores.

Dificultat: Mitjana

Recorregut: Cementiri- Can Bernades- Torrent de Can Gurri- Can Girona – Coll Mercader- Castell de Sant Miquel (426 m)- Cirerers de Can Barbeta- Can Corbera- Can Barbeta- Safareig de Can Barbeta- Can Gurri- Dolmen de Can Gurri- Turo del Galzeran (485 m)- Dolmen de Castellruf- Turo de Castellruf- Font de la Merçe-Sta Maria de Martorelles – Cementiri.

Descripció del recorregut

Excursió circular per conèixer la part de la serralada litoral. En aquesta sortida veurem els vestigis d'un antic castell, dòlmens i per a aquells més valents les restes d'un poblat ibèric. Si el dia ens acompanya, podrem també gaudir de boniques panoràmiques, tant des del castell, com del turó de Galceran.

Al principi de l'excursió hi ha una forta pujada per pista fins arribar al sender que porta al castell de sant Miquel. Tot i que aquest sender s'inicia de forma suau, cal destacar que els últims 80 metres tenen una inclinació considerable. Travessarem un petit bosc on podrem observar restes del que va ser el castell de Sant Miquel fins arribar a la torre de l'homenatge.

El castell de Sant Miquel va ser una construcció de grans dimensions, feta sobre un assentament ibèric força important, al costat d'una petita ermita dedicada a l’arcàngel Sant Miquel que és qui dóna nom al castell.

Continuarem el nostre camí gaudint de boniques vistes panoràmiques. Passarem pel costat de les restes d'una ermita fins arribar a una pista que ens portarà al coll de Can Corbera. Tot seguint per la pista  arribarem a Can Barbeta i finalment per l’antic safareig de mateix nom.

Aprofitarem la Font de Can Gurri per a fer un petit descans abans de reempendre la marxa que iniciarem amb una pujada curta però intensa fins arribar a un corriol que seguirem per dins del bosc fins a retrobar-nos, de nou, amb la pista que seguirem per arribar al dolmen de Can Gurri.

El dòlmen de Can Gurri és un monument megaliític constituït per 12 blocs de

granit disposats sobre una superfície de 7 m²

, formant una estructura de 4,35 metres de

longitud i 2,10 m d’amplada. La cambra és quadrangular i s’obre a l’exterior mitjançant

un passadís format per blocs de pedra alineats para l·lelament. Com que la cambra

i aquest passadís no estan ben diferenciats es pot  afirmar que es tracta d’un sepulcre de

corredor tipus “galeria coberta”. Finalment, els lí mits del túmul (estructura de terra que

cobreix el dolmen i que ha desaparegut per acció de l’erosió) estan delimitats amb blocs granítics, formant una rotllana d’uns 20 m de diàmetre.

Seguim per la pista pel GR-97.3 fins arribar a un senderó que en una baixada bastant tècnica ens condueix al GR-92. Ens trobem a l’altre vessant de la serralada i podem veure el mar. Poc a poc ens aproparem al turó del Galceran. Per arribar-hi haurem de fer una pujadeta per un camí que discorre pel mig d’unes vinyes.

Una vegada al turó estarem al punt mes alt de la caminada 485 m on podrem gaudir d’una meravellosa panoràmica de Barcelona. Desfarem el camí i baixarem del turó per una pista ampla fins arribar a un  corriol que ens  aproparà a dues fonts i finalment, de nou, a la pista.

Finalment, arribem al dolmen de Castellruf. Es tracta d'un megàlit que fa 1,60 m. de llarg per 1,50 d'ample i 60 cm. d'altura. Al seu costat hi havia un menhir que, modernament, s'ha traslladat a la plaça de Santa Maria de Martorelles.

Molt a Prop del Dolmen trobem el turó de Castellruf i si algú s’anima pot pujar a les restes del poblat ibèric i mirar de trobar les restes del castell.

El camí, finalment, baixa primer per pista i desprès per un corriol que ens porta a la següent parada en el nostre camí, la font de la Merçè. Continuem per la pista i just al arribar a una antiga pedrera girarem a l'esquerra per pujar per un corriol que ens portarà fins al poble de Sta Maria de Martorelles.

Inscripció

La inscripció a la sortida és gratuïta però és imprescindible estar en possessió de la corresponent llicència federativa. Si no es disposa de la llicència federativa es pot obtenir una llicència temporal que té un cost de 5 €. Per poder tramitar aquesta llicència temporal, cal enviar un correu al club (cexcursionista@gmail.com) indicant el nom, cognoms i DNI de l'interessat. La transferència de 5 € s'ha de fer compte del club que es detalla a continuació.

2100-0903-21-0200162944

Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, si-us-plau envieu un correu confirmant la vostra assistència al correu del club (cexcursionista@gmail.com)

Per qualsevol dubte podeu trucar al mòbil 645234013

Atentament,

Publicad per: CEICATALUNYA - de febrer 05, 2013

Activitats 2013

        LES ACTIVITATS DEL CEI  2013

DATA	ACTIVITAT	DIA
GENER	MATINAL PER LA SERRA DE L’OBAC	20
FEBRER	XARRADA – COLOQUI TOUR DE GEANTS	8
FEBRER	MATINAL, SERRALADA LITORAL	17
FEBRER	PRESENTACIÓ CURS DE TÉCNICAS HIVERNALS	20
FEBRER	TECNICAS HIVERNALS,SORTIDA  DE PRÁCTICAS	23 Y 24
MARÇ	ENTRENARSE PER LES ULTRES, PROJECCIÓ DE LA PELICULA, NACIDOS PARA CORRER	8
MARÇ	MATINAL, RUTA DELS CASTELLS  DE GAIA	17
ABRIL	MATINAL, CENTELLES	7
MAIG	MATINAL, SERRA D’ENSIJA
JUNY	ASCENSIÓ PIC DE L’ANETO
JULIOL	TRAVESSA  SERRA CAVALLERA, CAMPRODON-RIBES DE FRESSER
JULIOL	PROYECIÓ DE DIFERENTS VIDEOS I PELICULES
JULIOL	CURSA LA FLORESTA
JULIOL	ASCENSIÓ PICA D’ESTATS
SETEMBRE	RUTA BETETERA VIA VERDA RIPOLL-OLOT-GIRONA
SETEMBRE	CAMI DE RONDA, CADAQUES - ROSES
OCTUBRE	MATINAL LA GARROTXA, SANTUARI DE FINESTRES
NOVEMBRE	LA KAMI-CEI  6 CAMINADA POPULAR DEL CEI VILAJUIGA	17
DESEMBRE	LA FESTA DEL CEI

Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 12, 2013

Matinal Serra de l´Obac (20 de gener)

20 DE GENER

MATINAL SERRA  DE L’OBAC

FITXA TECNICA.

Dia: Diumenge 20 de gener

Hora de sortida: 8.00 alzina del Salari. Àrea d'aparcament situada al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera BV-1121 de Matadepera a Talamanca.

Distància: 18 km.

Desnivell de pujada: 720 metres

Durada aprox.: 6 hores

Dificultat: Mitjana

Recorregut: Alzina del salari- coll de tres creus- paller de tot l’any- coll de correu- hostalets del davi- coll de la morella- matarrodona- hospital de sang- font de la pola- coll de tres creus – alzina del salari

Cal portar: Esmorzar, aigua, càmera de fotos i bon humor

Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a cexcursionista@gmail.com

Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645234013

Descripció del recorregut

Hola Amics del CEI,

finalitzades les vacances i per tal de cremar els excessos realitzats durant aquestes dates nadalenques, el club proposa una excursió ciruclar pels magnífics i poc transitats racons de la Serra de l'Obac. En aquesta sortida veurem antics hostals, una gran masia, un hospital antic , coves i fonts. Si a més, el dia és clar, tindrem una gran vista panoràmica. En definitiva, una excursió molt recomanable.

El punt de sortida serà a l'Alzina del Sal·lari. Podrem aparcar en un revol situat en el quilòmetre 11.2 de la carretera BV-1121 de Matadepera a Talamanca. El nom de l'alzina, segons narren les llegendes, és degut a que  en aquest lloc es pagava el sal·lari als treballadors.

Al principi de l'excursió hi ha una pujada per una pista ampla fins al coll de Tres Creus, on al fons tindrem una vista impactant del massís de Montserrat i, en primer terme, l'agulla del Paller de Tot l'Any.

En el coll de Tres Creus enllaçarem amb el GR-5 seguint pel Camí Ral i passarem pels peus del Paller de Tot l'Any. Es tracta d'un monòlit de roca que sobresurt per sobre de la carena del Camí Ral. Seguim pel GR fins al coll de Correu. En el coll de Correu ens desviem pel camí Ral fins arribar a Els Hostalets del Daví. La memòria popular conserva d’aquest lloc un record tenebrós i al mateix temps amable. Alguns avis de Rellinars comenten que aquest lloc, antigament, també era conegut pel nom de l’hostal de la Mort, ja que s'hi cometien robatoris i crims  contra alguns viatgers acabalats que hi feien parada.

Avançem fins al coll de la Morella on deixem el camí Ral i fem una baixada una mica tècnica que ens durà fins a la riera de Matarrodona. Allà, enfilem per un senderó cap a la imponent masia que reb el nom de la riera. Aquesta masia consta d'una galeria, una era notable, un rellotge de sol i una balconada orientada cap a Montserrat, que l'hi otorga un aire especial.

Seguim per la pista uns quilòmetres més fins arribar a un corriol que ens portarà a l'Hospital de Sang. Es tracta d'un gran esvoranc triangular que travessa pel mig (com si fos un tunel natural) un extrem rocós del Turó de la Fosca. El seu nom actual prové del segle XIX, quan aquesta cavitat va ser utilitzada per l'exercit carlí com a hospital per atendre els seus ferits. Posteriorment, va ser refugi de llenyataires i carboners, però el seu nom d'origen carlí ha perdurat en el temps.

Ens trobem en un dels llocs més captivadors de la serra de l'Obac. A tocar la roca i ha la cova de la Cort Fosca (756 m.a.).  Dins la cova, ben a prop de la entrada, una pica recull el goteig de l'aigua que cau del sostre. Aprofundim dins la cova i en un colze ubicat a la dreta hi trobem la font del Rossinyol. És un petit dipòsit fet d'obra que recull unes aigües netíssimes. El lloc, a més, té un interès arqueològic, ja que s'hi varen trobar restes ibèriques en diverses exploracions efectuades.

Seguint el corriol arribem a  la Font de la pola. En aquest ombrívol paratge, es troba una de les fonts més fresques i de més anomenada de la muntanya. Està situada en un dels racons de la bauma sota les cingleres de la Serra de Tres Creus.

Continuant pel corriol arribem a la Porquerissa. Es tracta d'una nova balma,  tota fumada composada per unes parets que la tanquen parcialment. El seu topònim correspon al fet que antigament s'hi tancaven, al seu interior, els ramats de porcs que pasturaven els aglans dels alzinars de la muntanya.

Passem a prop de diversos blocs rocosos caiguts del cingle. Prosseguim transitant, en terreny pla direcció a l'est. De seguida veiem a la banda esquerra del camí, a pocs metres de la balma, les anomenades sepultures de la Porquerissa, que consten d'una petita caixa feta amb lloses d'arenisca.  Aquesta caixa de pedra és el que en resta de les tres antigues sepultures que foren descobertes pels voltants de l'any 1920 i que s'han conservat gràcies a les arrels d'una alzina que l'envolten.

Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 10, 2013

Crónica d´una nedadora

LA LLUITA ENTRE EL COS I LA MENT

El passat dia 23 de desembre, en el meu club, el CLUB NATACIÓ SANT ANDREU, l’ equip màster, del que formo part, feiem el tradicional “CINQUI”, que son 5000 metres nedant, la  pisicina és de 50 metres i és tractava de fer-ne 100. Jo, és el primer any que ho feia.

Quant vaig arribar, l’adrenalina em recorria per tot el cos, seria capaç de fer-ho?.

Vam fer les corresponents fotografies amb l’equip de Nadal i després cap a l’aigua.

L’entrenador, ens va marcar l’entrenament i vam començar fent 800 metres, 50 crol i tornant amb un altre estil, no crol, no m’ho podia creure, a part de fer els 5000 metres, ho havia de fer amb diferents estils?. No seria capaç d’acabar-ho.

Quant duia uns 1800 metres, unes 30 i pico de piscines, el meu cos començava a notar que estava esgotat, em feia mal tot, i encara em faltaven 60 i pico de piscines, no havia fet ni la meitat, el cos estava baldat i l’entrenador, el Francesc, al veure’m em va preguntar com em trobava, i l’hi vaig contestar que no ho sabia, i ell em va respondre, CRIS, ESTAS PREPARADÍSSIMA FÍSICAMENT, ÉS EL TEU CAP, SEGUEIX, la meva percepció era totalment física, no mental, no podia més,  no podia seguir. Que us he de dir, vosaltres que feu marxes de llargues hores caminant, més de un deu saber de que l’hi parlo, sembla que el teu cos no pot més, pero és senzillament el cap, saber sobreposar-se és un gran treball.

Vaig trobar-me així durant uns 1000 metres més, fins als 2800 aprox, amb això ja diuia més de la meitat, a partir de llavors, vaig començar a gaudir de la natació, notava com el meu cos en cada braçada amb força és movia i lliscava a l’aigua i em produia plaer, fins que vaig arribar que només em faltaven uns 700 metres, i duia uns 4300 aprox, llavors si que el meu cos estava cansat.A fora m’esperava el meu fill Pol i l’Emili (la meva parella i soci d’aquest club) i anaven fent el conte enrere, 6, 5, 4, 3, (eren metres 600, 500, 400, 300 ) que faltaven per acabar.

Resultat, els 5000 metres els vaig fer amb dugues hores i quart sense parar, tot un repte.

Un cop més hem guanyat a qui pot ser el nostre aliat o el nostre pitjor enemic en l’esport,

LA MENT.

Després un bon vermut al club i un dinar de germanor al restaurant, per recuperar forces.

GAUDIU DE L’ESPORT SIGUI QUIN SIGUI.

SALUT I KILÒMETRES.

CRIS.

Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 07, 2013

Ultra Trail del Sobrarbe 2013

Ja tenim informació d´una de les proves més boniques de fora de Catalunya.
Us animem a participar-hi.

www.monteperdido.com/ultratrail-sobrarbe
www.clubcas.com

Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 07, 2013

Monogràfic d´Excursionisme Hivernal

Publicad per: CEICATALUNYA - de gener 04, 2013

LLAFRANC – TAMARIU – LLAFRANC

Llafranc i Tamariu són dos pobles que es troben a la costa de Palafrugell. Antigament, aquestes dues poblacions eren nuclis de pescadors; però actualment han esdevingut dues poblacions turístiques de primer ordre que no han alterat l’encant tradicional primigeni. L’excursió que proposem recorre els camins tradicionals que unien Llafranc i Tamariu amb l’interior i els camins de ronda utilitzats pels contrabandistes i carrabiners. És una excursió agradable plena de sorpreses, boniques vistes, cales verges, platges d’aigües tranquil·les, camins vertiginosos però segurs i fonts d’aigua fresca… En definitiva, és una excursió realment excitant i diversa.

Aquest itinerari consisteix en seguir el PR-C-107 que enllaça Llafranc amb Tamariu per l’interior i retornar al punt d’inici a través del GR-92 que segueix el camí de ronda.D’aquesta manera fem l’anada per l’interior i la tornada per la costa aconseguint així una excurssió molt variada

 

Dia: Diumenge 14 d’octubre
Hora de sortida: 9.00

Lloc de sortida: Llafranc. Esglesia de Santa Rosa
Distància: 13 kms
Desnivell de pujada: 540 metres
Durada aprox.: 4.30 hores
Dificultat: Mitjana.
Recorregut: Llafranc ( esglesia) - Dólmen de Can Mina dels Torrents - Pont de’n Cassaca - Pou dels veïns - Tamariu -  Font de’n Cruanyes -   Cala Pedrosa - Far de Sant Sebastià - Llafranc                                                                                                                                                    Cal portar: Esmorzar, aigua, protecció solar, paravent,  càmera de fotos i bon humor

Per a participar en aquesta caminada és imprescindible estar en possessió de la corresponent llicència federativa. Les persones no federades hauran de pagar una llicència temporal de 5 €.

Per a les persones federades la inscripció es gratuïta.

Per a les persones no federades que vulguin participar, per poder tramitar la llicència temporal, hauran d’enviar un correu de confirmació al club cexcursionista@gmail.com  indicant noms, cognoms, DNI, i fer una transferència de 5 € al compte del club 2100-0903-21-0200162944

Tot aquell que estigui interessat en acompanyar-nos, envieu un correu de confirmació a cexcursionista@gmail.com

Per qualsevol dubte em podeu trucar al mòbil 645234013

 

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT DE CATALUNYA

CEI-CATALUNYA

 

 

Publicad per: CEICATALUNYA - d’octubre 01, 2012

POSETS I MONTE PERDIDO

Estas vacaciones no pude coincidir con ninguno de mis amigos y aproveché para realizar 2 tresmiles en solitario que hacía tiempo quería hacer. En concreto el Posets y el Monte Perdido. La verdad es que ha sido aunque dura, una experiencia inolvidable, tanto por el desafío que representó hacer 2 tresmiles casi consecutivos, Posets sábado 11 de agosto y Monte Perdido lunes 13 de agosto, como por los maravillosos paisajes y buena gente que conocí.

El sábado 11 de agosto a las 6:30h salía del parking de Eriste dirección al refugio de Ángel Orús, a las 8:00h ya estaba cogiendo fuerzas con un buen bocadillo y una buena cerveza en el refugio, 20 minutos después me ponían nuevamente en marcha. La verdad que el recorrido no se me hizo muy duro, ya que a las 10:40h ya estaba en la cima del Posets. Allí me quedó un rato disfrutando de las maravillosas vistas y haciendo claro está las fotos de rigor. Ya que me resultó más fácil de lo que me pensaba, la bajada me la tomé con calma, y a eso de la 13:45h ya estaba nuevamente en el parking de Eriste.

El sábado por la tarde aproveché para descansar y hacer un poco de turismo por la zona y el domingo antes de partir para el valle de Ordesa, realicé un par vías ferratas que había por la zona.

El domingo por la tarde llegué a Ordesa, y lo primero que hice fue sacar los billetes del autobús que me subiría el lunes a primerísima hora hacia la Pradera donde empezaría mi ascenso al Monte Perdido.

El lunes 13 de agosto a las 6:00h salía el autobús de Torla en dirección a la Pradera. Sobre las 6:20h ya estábamos allí y a las 6:25h me ponía en marcha dirección a la cola de caballo. Comentaros que a esas horas no había casi nadie, 6-8 personas que subimos en el autobús, la mayoría escaladores que iban a hacer unas vías. Únicamente otra persona y yo teníamos la intención de realizar el Monte Perdido de una sola tirada desde la Pradera. Ya que el ritmo que llevábamos era similar, decidimos hacerla juntos. A las 8:00h estábamos en la cola de caballo, donde paramos para desayunar y realizar unas fotos, 20 min después nos poníamos nuevamente en marcha. Para acortar camino, decidimos pasar por las clavijas de soaso, no son muy complicadas pero hay que ir con cuidado. A las 9:30 h ya estábamos en el refugio de goritz y sin casi pararnos continuamos nuestra ascensión dirreción al Monte Perdido, al cual llegábamos a las 11:30h, eso si, sufriendo un poco en la famosa escupidera, una tartera impresionante donde dabas un paso para adelante y dos para atrás...jeje. Después de hacer las fotos de rigor, rápidamente empezamos el descenso, ya que el tiempo estaba cambiando rápidamente, la temperatura estaba bajando y se acercaban unos nubarrones nada amigables. El descenso lo realizamos bastante tranquilos, parándonos un buen rato en el refugio y tomándonos la merecida cervecita... A las 16:30h llegábamos a la pradera, orgulloso, satisfecho y supercontento... :)

Bueno, pues esto ha sido un pequeño resumen de mis ascensos al Posets y Monte Perdido.

Os adjunto unas fotillos.

pd. : las cimas realizadas con las camisetas del club... ;)

Un saludo,

RAFA BELTRÁN

Publicad per: CEICATALUNYA - de setembre 07, 2012