Aquest mes de setembre hem estat de celebració. Hem realitzat la primera sortida conjunta amb el CESP, el nostre club germà.
En aquesta ocasió hem anat al fer un tram del Camí de Ronda.
El nostre soci Emili Santiago ha tingut la de dedicació d'enviar-nos una crònica de l'excursió.
Esperem que us agradi.
Sortida al Camí de Ronda de la costa del Rosselló
(Catalunya Nord)
Banyuls-Portvendres-Cotlliure
Aquesta sortida estava prevista des de Cervera de la Marenda, havia de ser una sortida
lineal, per tant depeníem d’un mitjà de transport que ens recollís a l’arribada. Havia de ser
5km més llarga amb 300m més de desnivell positiu, però quan es va fer la sortida preparatòria, es va veure que aniríem justos de temps per retrobar-nos amb el bus a l’hora pactada. Per tant es va decidir, encertadament sortir des de Banyuls-sur-Mer la properapoblació en direcció nord.
Vam ser un grup molt nombrós, 60 persones, fèiem una bona filera. Aquesta sortida de
finals d’estiu acostuma a tenir molta tirada. Crec que ens aplegàvem per primera vegada
els dos clubs CESP (Centre Excursionista Santa Perpetua) i CEIC (Club Excursionista
Independent Catalunya) gràcies a la bona relació que hi ha, a l’afició comuna de caminar i
a la bona voluntat dels seus dos presidents Joan Paredes i Eduard Bartrina que són els
que organitzen i fan possible aquestes excursions.
L’hora prevista de sortida des de Santa Perpètua de la Mogoda era les 06.00h del matí,
s’ha d’agrair la puntualitat del grup. Després d’una paradeta a l’AP7 cafès i WC, arribàvem
a Banyuls sobre les 09h. Recompte de personal, foto de grup i començàvem a caminar. A
aquesta part de la costa se l’anomena tradicionalment La Marenda amb el nom turístic de
Costa Vermella. Banyuls és una vila molt turística, en aquell moment els pocs turistes que
passejàvem érem nosaltres, amb un grup tant gran trencàvem el silenci de primera hora.
Al matí, el cel estava una mica enteranyinat, però poc a poc es va anar obrint fins a
quedar un dia net i clar, el mar estava en calma, totalment pla, això ens va permetre veure
les varietats de blaus turquesa que ens oferia. Per ser una comarca ventosa on domina la
tramuntana no es va deixar veure afortunadament.
Després de fer un carrer de botigues que començaven a obrir, pujàvem una llarga escala
que ens portava cap a la primera cala, allà mateix a Banyuls, la Platja Elmes, envoltada
de roques fosques.
Allà començaven corriols amb trams tècnics de roca i pedra solta molt
fresats. Pujades i baixades entre vinyes amb marges de pedra seca a una banda i penya-
segats i mar a l’altra.
En aquesta època encara no s’havia fet la verema i es podien veure i
tastar els raïms que penjaven dels ceps, probablement de la varietat garnatxa negra,alguns ja s’havien convertit en panses. El vi de Banyuls és un vi dolç natural d’una llarga
tradició, se sap que la vinya va ser importada pels grecs, sota la influència de la colònia
d’Empúries. No és estrany que amb aquest paisatge ens vingui a la memòria aquell
poema de Josep Maria de Sagarra, més tard interpretat en cançó per Lluís Llach, Vinyes
verdes vora el mar...
La ruta anava resseguint la silueta retallada de la costa, en un trencacames de pujades i
baixades no gaire llargues, Cap d’Elmes, Cap d’Ullastrell, ruïnes militars. Aquest tram
està ple de búnquers i muralles de formigó construïts durant la 2a Guerra Mundial.
Continuavem cap a la platja del Forat, Platja de Les Paulilles, Pont de Ferro, més búnquers i arribavem a la Platja de Bernardí, on decidíem fer una aturada per esmorzar i aqui li vingués de gust una remullada, la temperatura ambient i de l’aigua convidava a fer un bany.
La ruta seguia cap a la Platja de Valentí després de més pujades i baixades anàvem cap
al Far de Béar on fèiem un reagrupament més paradeta. Alguns/nes van aprofitar per
visitar uns assentaments d’artilleria a prop, de la mateixa època que els búnquers, foto de rigor.
Continuàvem cap a Portvendres, més corriols tècnics alguna pujada i una forta baixada
cap a la Platja d’Ansa de l’Espeluga on fèiem un altra paradeta i reagrupàvem, allà l’aigua
era més freda, comentàvem els banyistes. Ens posàvem en marxa i circumval·làvem el
port, on es podien veure embarcacions de gran calat, es veia clarament que és un port
important a la zona, amb molt moviment industrial. Al voltant d’ell vam observar unes
escultures amb troncs força originals.
Portvendres ha existit des de l’Edat de Ferro, quan era utilitzada com un port connectat
amb el poblat ibèric d’Illiberis (actual Elna). Més tard va ser desenvolupada pels romans,
que la van anomenar Portus Veneris en honor a la deessa Venus.
Decidim fer una altra breu parada al passeig del port esportiu, a aquelles hores sobre les
dues de la tarda la calor ja era més acusada i s’esqueia un refresc. Continuàvem la
marxa passant al costat del famós obelisc de 30m d’alçada fet amb marbre, la primera
pedra es va plantar el dia 28 de setembre de 1780. Representa la commemoració de la
independència dels Estats Units d'Americà, a qui França va donar suport durant la Guerra
de la Independència, se celebra la Fête de Mailly cada setembre i es fa tot una serie
d’esdeveniments festius, tallers de circ, balls tradicionals, sardanes, representacions de
lluites de pirates, «jeu de foulard»(joc del mocador) etc.
Sortíem de Portvendres amb alguns dubtes per continuar el camí de ronda, grup amunt,
grup avall, per moments, una mica còmica l’escena, però vam trobar ràpit el corriol
adequat, que després d’algunes petites cales ens portava a la Platja de Fabourg.
Reagrupament de nou i foto de grup amb el Château Royal al fons, mitja hora o tres
quarts de lliure disposició, per visitar la vila. Visita a la tomba d’Antonio Machado,
reflexions personals, silenci i respecte que corresponia. Volteta al casc antic i tornada en
bus cap a Santa Perpètua, complint els horaris establerts.
Bonica sortida que fa club, ideal per compartir: caminada, xerrades, banys, l’esperit de
l’excursionisme.
Gràcies als que ho van fet possible.
