Bona tarda i bon estiu, us faig saber que el proper divendres 12 de setembre, una setmana abans de la Matagalls-Montserrat, el Cei-Catalunya farà la seva primera sortida nocturna per tornar a agafar la pràctica de les marxes. Així començàvem la nostra 1ª convocatòria fa ara dos anys en concret el 1 de setembre del 2008. El proper dia 30 de juliol divendres i dins d’un projecte d’iniciació a les caminades de resistència, i com a comiat d’estiu de les caminades , alguns hem pensat en tornar a repetir la Nocturna de Collserola, fen alguna petita variant, i pensada per que tots ponguem gaudir del cap de setmana. En concret és una adaptació de la Marató de Collserola, dels companys de la UEC-Horta. Serà oberta a la gent que es vulgui iniciar a les marxes i que encara no s’atreveixin , o per aquells agosarats que no han fet res en tot l’estiu i volen fer la Matagalls. Per què és lliure i no es cobra inscripció és d’autosuficiència; per tant cadascú que porti el seu menjar, llum, i aigua; tenim dos punts d’aigua a les mitges parts aproximadament, algun més pels quarts. També existeix la possibilitat d’escapada en dos punts i amb transport públic. La durada de la marxa serà entre 8 i 9hores (42.190Km aquest es el original, però amb la modificació pot ser tranquil·lament uns 45 0 46 Km.)depenent del ritme que portem. Per tant la sortida serà a les 24 hores del dia 30 de juliol a les escales Rañé al Carrer Pearson davant del Centre Sanitari i Social de la Floresta. Esta a dos minuts de l’estació dels FGC. Tots els que esteu interessats a participar, envieu un correu cexcursionista@gmail.comcei.catalunya@live.com o truqueu al telèfon 677 44 44 98 tot el recorregut esta senyalitzat amb senyal verdes i es molt variat en pujades i baixades
esperant la vostra companyia ,rebeu una forta salutació
Companys i amics del CEI, el proper 11 de juliol realitzarem la nostra segona excursió pel Pirineu. Aquest cop anem al Pirineu d’ Andorra, una excursió maquíssima no molt exigent i assequible per a tots; una excursió on pujarem a dos pics (Montmalus y Pessons), amb unes meravelloses vistes i visitarem 7 llacs d’ alta muntanya.
Recorregut:
Grau Roig – L’ Estanyet - Coll de Montmalus – Pic de Montmalus – Pic dels Pessons – llac del Cap dels Pessons – Llac Forcat – Grau Roig.
Preus i inscripcions: Per a realitzar aquesta excursió es posarà un servei d’ autocar. Places limitades a 55 persones Preus: Socis federats: 16€ Socis no federats: 20.50€ ( inclou llicència temporal ) No socis federats: 18€ No socis no federats: 22.50€ ( inclou llicència temporal)
El preu inclou un servei d’ autocar anada-tornada i pels no federats una assegurança d’ accidents pel dia de l’ excursió. Es poden fer les inscripcions fins el dia 2 de juliol. No se admetran més inscripcions un cop s’arribi a les 55 inscripcions. Si pel contrari no arribem a un mínim de 30 persones, s’ anul·larà l’ excursió.
Per les inscripcions s’ha de fer un ingrés(per persona) al número de compte 2100-0308-38-0100890215. Indicant clarament el nom i cognoms i enviar un correu electrònic j.paredes@ya.com . En aquest indiqueu a on agafareu l’ autocar ( Santa Perpetua de Moguda-Manresa)
Hora de Sortida:
Diumenge 11 de juliol 6.00. Santa Perpetua de Moguda ( Avd. Girona. Al costat del Carrefour Express, a prop del Pavelló d’ esports); 6.30 Manresa a la carretera C-16c km 2 al costat del Carrefour.Es prega màxima puntualitat.
Horaris:
sortida a les 6.00, inici de l’ excursió a Andorra des de l’ estació de esquí Grau Roig a les 9.00, esmorzar a les 9.45 en l’ Estanyet, 14.15 dinar en un dels llacs que trobarem per el camí, 16.30 fi de l’ excursió, agafem l ‘autocar i cap a casa arribarem sobre les 19.30.
Dades tècniques: Desnivell: 900 metres positius Dificultat: Mitja Kms: 15 – 20 aprox. Què hem de portar?: Esmorzar, Dinar, Aigua, Gorra, protecció solar, càmera de fotos, i el que no ha de faltar mai: bon humor i ganes de fruir d’un dia de muntanya.
Per a qualsevol dubte, truqueu al 645234013.
Us recordem que les places estan limitades a 55 persones i que no serà possible que s’apunti més gent (per problemes de logística). Per tal que la inscripció es consideri realitzada és necessari fer l’ingrés bancari.
QUERALBS – REFUGI COMA DE VACA – SANTUARI DE NÚRIA – QUERALBS.
Hola amics del CEI, us proposem una maquísima excursió de tot el dia pel Pirineu Català, magnífica excursió totalment recomanable.
Sortirem de la Central Elèctrica del Daió de Baix (Queralbs) i iniciarem una pujada de 900 metres fins el refugi de Coma de Vaca, on esmorzarem. Després anirem fins el Santuari de Núria pel camí dels Enginyers o Camí de les Pedrisses. El camí està marcat tota l’estona amb ratlles vermelles i blanques i rodeja el vertent sud del Torreneules convertint-se en un mirador espectacular de les Gorges del Fresser. El tram més escarpat està equipat amb un cable metàlic d’uns 40 metres que serveix de barana per facilitar el pas.
Arribarem a Núria on dinarem. Aquí tenim servei de bar i restaurant i també la possibilitat d’acabar l’excursió. Si algú es troba molt cansat pot baixar amb el cremallera i els que tinguem ganes de continuar baixarem fins a Queralbs pel camí Vell de Núria, on buscarem el nostre cotxe i cap a casa a descansar.
Dia: Diumenge 27 de juny
Hora de sortida: 6.00 Santa Perpètua de Mogoda, Av. Girona al costat del Carrefour Express
7.30 Queralbs, central elèctrica del Daió de Baix
Distància:24.2 km.
Desnivell de pujada: 1360 metres
Duració aprox.: 9 hores
Dificultat: Mitja
Recorregut: Queralbs – Salt del grill – Refugi Coma de Vaca – Santuari de Núria – Queralbs.
El que cal dur: esmorzar, dinar, aigua, protecció solar, càmera de fotos i bon humor
Qui estigui interessat en acompanyar-nos a la sortida envieu un correu de confirmació a j.paredes@ya.comPer a qualsevol dubte podeu trucar-me al mòbil 645234013
La Románica, es una marxa de 80.2 Km. y un desnivel de 4600 mtros acumulado, es la primera marxa nocturna de la temporada.
Para mi la marxa comienza el viernes a las 23 horas, cuando me voy a dormir el sábado me espera un día duro, me tengo que levantar a las 6 de la mañana, tengo que preparar una carrera popular y varias carreras infantiles, estoy nervioso, tengo un ojo cerrado intentando dormir y otro mirando por la ventana, esta lloviendo y mucho, estoy pensando en las carreras en que me haga buen tiempo y en que salga todo bien, llevo un par de meses trabajando en ello, las tres de mañana sigue lloviendo y yo dando vueltas por la cama, son las 6 de la mañana me levanto, igual he dormido 2 horas, miro por la ventana suelo mojado pero no llueve, nos vamos a las 7 a montar las carreras se despeja, creo que voy a tener un buen día, no paro, de atender a todo el mundo, la policía que me pone un pelin de problemas, que protección civil no me ayuda lo necesario, todos me preguntan cosas, corredores que se equivocan, megafonía que no va, empezamos tarde, corredores que se pierden, corredores que se quejan, padre de los niños que preguntan, pendiente de todo, por suerte también hay cosas que salen bien, a las 11.00 acaban todas las carreras, a desmontar la calle y preparar las clasificación y todos los trofeos, toca entrega de trofeos y entrevista con la radio valoración de carreras, por fin a las 14.30 se acaba me voy a casa a descansar lo que pueda que es poco a las 15.30 ducha y prepararme para irme quedo con mi cuñado a las 16.15, llegamos a Navas a las 17.15, cambiamos de chip, nos encontramos con los compañeros del CEI, saludos y abrazos, somos 22 del CEI, este año vamos a por el primer puesto de entidades, hacemos la foto con los compañeros y esperamos la salida, tengo una cosa en la cabeza, me gustaría llegar a las 8.00 hacerla en 14 horas, mi hija juega a futbol a las 9.00 y me gustaría verla, será difícil, el año pasado la hice en 15 horas, puntual suena la traca y empezamos, las maquinas del CEI, se van corriendo, Pedro Mulero, el Nen Josep, el ultimo fichaje Xavi Lozano, seguramente cuando yo llegue, estos llevaran unas cuantas horas durmiendo, yo me junto con la cupula del CEI, el presi, el vicepresi, Emili, nuestra guapísima Bea, mi cuñao Marcos, Dani, y yo mismo, vamos rápido, cualquier bajada trotamos, se une a nosotros el José María sola, y también nuestra compañera Altagracia, a si llegamos al Km. 18.6 la hora de la cena llegamos en menos de tres horas, muy bien, empiezo a tener síntomas de cansancio, empiezo a pensar que voy a pagar el día duro que he tenido, todavía hay luz, como siempre no comemos sino tragamos la comida, para salir rápido, empiezo a quedarme el ultimo del grupo, queda muchísimo para llegar, voy aguantado el ritmo de los compis, ya apenas corremos, ahora dolor de barriga, técnica grande, menos mal, que todavía me quedan pañuelos que me regalo mi amiga Olga, me quedo atrás, corro un poco para pillar a los compis, no me gustaría ir solo toda la noche, menos mal, los pillo, pero creo que los he atrapado, porque han aflojado, continuamos, me encuentro muy cansado, pero hay que sufrir, seguramente en la utmb, sufriré mucho mas, otro problema, otra vez técnica grande.( Olga, acuérdate de regalarme mas pañuelos, que ya casi no me queda), me quedo solo, esta vez me cuesta mas tiempo enganchar a los compis, pero por suerte los pillo, voy tirando como puedo, en las subidas me quedo bastante atrás, me animan los compis, me ofrecen de todo, barritas, geles, pastillas, pero me encuentro muy cansado, se preocupan por mi, se lo agradezco mucho, ledijo que tiren, me sabe mal, que esperen por mi, llegamos a Puig reig Km. 48, de momento voy, sigo mantener el ritmo de mis compis, yo no tiro nunca, ellos tiran de mi, viene una subida, otro problema, me entran rampas en los cuádriceps subiendo, tengo que para, estirar y recuperarme, se me escapan, cuando llego arriba de la subida, corro para pillarlos, los vuelvo a pillar en la riera de merles, pasamos el río, que llega el agua por las rodillas y muy fría, ahora viene una gran subida, les pido los palos al presi, empezamos a subir, otra vez rampas, intento ir mas despacio, se me van los compañeros, creo que ya no lo voy a pillar, intento mentalizarme en que tendré que ir solo, son las 4 de la mañana, llego arriba, me relajo, me cambio de calcetines y hago un pipi, me encuentro en medio de la noche, solo, habrá que seguir, mi deseo de llagar a las 8 se esfuma, intento correr, pero no puedo, estoy súper cansado, intento poner un ritmo, echo de menos tener un mp3, para escuchar música, haber si alguien me regala uno, me vengo abajo, no tengo ganas de continuar, se me hace muy largo llegar al próximo control, se me pasa por la cabeza dejarlo, pero pienso en la utmb, será mucha mas duro, asi que para adelante ya sin correr, voy solo, tengo que estar muy pendiente a las marcas, si me pierdo ahora me hincho a llorar, eso me impide en pensar cosas que no quiero, por fin llego al control 7 Km. 62, bueno me quedan 18 Km., pregunto en el control por los compis, me sacan 20 minutos, pues ya no los pillo a llagar solo a Navas, seguimos, se empieza hacer de día me voy animando, viene otro repecho, bajo la miraday para arriba, me acuerdo que ahora ya es todo pista buena, a las 7.50 llego al ultimo control, ya solo me quedan 7 km, voy a ver si llego a las 9.00, es terreno a favor un par de subiditas, intento trotar un pelin en las bajadas, pero apenas puedo, no estoy cansado, estoy reventado, me falta 1 Km. para llegar y se pone a llover me da lo mismo, tocan las campanas de las 9.00 y llego a Navas, al final han sido 15 horas, mismo tiempo que el año pasado, veo a los compis al final solo han llegado 10 minutos antes, nos saludamos, ni me ducho y me voy haber si consigo ver algo del partido de mi niña, por suerte, puedo ver los ultimo 20 minutos, por cierto ganan 9 – 0 contra las primeras, acaba el partido me voy a casa me ducho y me voy otra vez al campo, hacemos una butifarrada los padres de las niñas, estoy tan cansado que me duermo de pie, a las 13.00 acaba mi románica, por fin me puedo ir a dormir.
Dia: Diumenge 23 de Maig Durada Aproximada: 5-6 hores Distància: 20 Km. (amb possibilitat de retallar en funció de les circumstàncies) Comarca: Baix Llobregat Dificultat: mitjana/ baixa Hora de trobada: 8h Punt de Trobada. Ermita de Bruguers. Carretera de Gavà a Begues km 4,6
Bruguers- Castell d’Eramprunyà- Begues- Cami Ral- SANT CLIMENT DEL LLOBREGAT- Bruguers
HISTÒRIA i CULTURA
Ermita de Bruguers
Construïda per Ferrer de Sant Martí al segle XIII (d'aquesta època és l'absis). La nau i la façana són del segle XV. El seu nom originari era Santa Magdalena de Sitjar. Des de l'ermita de Bruguers fins al castell d'Eramprunyà, seguim el GR 92 per un camí que s'enfila i que és una mica costerut. En aquest tram podem observar de seguida a mà esquerra l'Arc natural de Bruguers: es tracta d'un gran tafone, és a dir, d'una roca de gres foradada pels agents erosius meteorològics. Més amunt veurem les roques característiques de tota aquesta zona: es tracta dels gresos i conglomerats vermells. Són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica. Estan constituïts per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell. Arribats al castell, podem gaudir d'una magnífica vista panoràmica.
Castell d'Eramprunyà
El document més antic que en parla és de l'any 957. L'any 1323 el rei Jaume II ven a Pere Marc la baronia d'Eramprunyà, moment en què comença l'època més gloriosa del feu. El castell està situat en un lloc molt estratègic per poder controlar i defensar els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà. El castell consta de dos recintes: el recinte sobirà o superior i el jussà o inferior. Primer trobem és el recinte jussà, on hi ha la capella del castell, antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, encara que ha sofert moltes transformacions. També trobem el seu cementiri de tombes antropomorfes, totes orientades d'Est a Oest i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular. S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució d'un pont de pedra que hi havia originariament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia encarat a la vall que té un gruix de 90 cm, i una arquera romànica en la qual encara es conserva una arcada d'1,5 m d'amplada, una sala on es poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.
Camí Ral
L'origen del Camí Ral va ser el període Romà i des d'aleshores va ser utilitzat com a camí de pas del Llobregat fins al Penedès. Durant l'edat mitjana va ser una via de comunicació molt important que comunicava Barcelona amb Tarragona · EL CAMÍ ROMÀ: Sant Boi era un lloc molt important en l'època romana era un lloc estratègic per creuar el riu Llobregat. EL CAMÍ RAL MEDIEVAL: Durant l'època medieval, el camí Ral va esdevenir una via de pas molt important. La primera referència històrica que es coneix prové de textos àrabs on descriuen les batalles que van tenir lloc a Begues. Per seguir el camí Ral, el pas del riu Llobregat es feia per una barca assegurada amb cordes a les dues vores del riu. Es va construir un pont de fusta per poder passar millor pel riu però una riuada se'l va endur. EL DECLIVI DEL CAMÍ RAL: La importància del camí Ral com a via de comunicació declinà ràpidament en construir-se entre els anys 1770 i 1802 la carretera de l'Ordal. El camí Ral va seguir sent de gran importància a nivell local, però poc a poc va anar quedant en desús.
ITINERARI
Des Bruguers, seguirem el GR 92, fins al Castell d’Eramprunyà, cota màxima de la sortida. BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers; situada al peu del turó al cim del qual s'aixequen les restes del castell d'Eramprunyà De l'esplanada que hi ha davant de l'ermita de Bruguers, i de cara al castell, es va pel camí normal d'accés al castell que surt per l'esquerra al costat d'una barana; a la dreta hi ha unes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica. Entrem en el Parc Natural del Garraf; el camí, molt popular i concorregut, puja per entremig de grans pedrots. ROCA FORADADA.- A l'esquerra es pot veure el seu espectacular arc natural. El GR Segueix pujant, envoltat d'abundant vegetació, fent algunes giragonses i alternant els trams coberts d'abundosa vegetació amb altres d'oberts que ofereixen grans panoràmiques sobre la plana del delta del Llobregat. Convé anar pel camí i no inventar dreceres per a no erosionar el terreny Bifurcació.- Es desemboca al bell mig d'un revolt de la pista que va des de la carretera de Begues fins al castell d'Eramprunyà; si es va a la dreta de seguida s'arriba a l’esmenta’t castell. Enfront hi ha una gran panoràmica amb la vall de can Perers amb la Morella al fons i, més properes, les Agulles. CASTELL d’ERAMPRUNYÀ El GR 92 va cap a l'esquerra tot baixant. Al davant, en primer terme, hi ha el turó de la Desfeta amb una torre de vigilància d'incendis al capdamunt. La pista passa per entremig dels marges de la capçalera del talús fet per salvar el petit fondal que separa el turó del castell del de la Desfeta; tombem cap a l'esquerra. Bifurcació.- Agafarem el camí de la dreta que puja lleugerament cap a la carretera de Begues . En arribar al camí a les Planes, agafarem a ma esquerra fins anar a buscar la pista que va paralela a la reiera de Begues, Creuem la carretera i ens endinsem al poble fins enllaçar amb el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca Passarem per la Creu de Terme Construïda l'any 13.. a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. AIs anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original. Seguirem per Can Grau del Coll, Masia ja esmentada al s.XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista. Deixant la carretera a torrelles, passarem per la Roca del Barret, roca formada per conglomerats de gres vermell amb còdols de riu. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. En aquesta cruïlla de camins, poderm optar però està previst passar per la masia abandonada de Can Bruguera, masia que pertany al terme de Torrelles L'itinerari segueix el Camí Ral en direcció a Sant Climent, passant pel Puig d’Endi, la Correrada, (amb l’opció de baixar a la riera de salom per Can Colomer i pel Mas de les Valls), l’ermita del Roser, el Coll de la Creu i el Cementiri de Sant Climent, carenejant mentre veiem el mar, l’ermita de Sant Ramon i, al fons, Barcelona. Al cementiri agafem la pista que surt a la dreta del GR 92 i , en uns 500m l’abandonem per agafar una a ma esquerra que, desprès d’una petita baixada, pujarà en direcció a la collada de Can Bori, (sud-oest), situada al davant. COLLADA DE CAN BORI.- Arribats a la Collada, baixem una mica per la pista que va de Sant Climent a la Carretera de Begues, fins enllaçar amb el GR 92 que agafarem per baixar a can Amat. RIERA DE SANT LLORENÇ.- Es creua a gual. CAN AMAT.- Es gira a la dreta i es continua per una altra pista més principal. Al cap de 50 m es creua una cadena. Se segueix remuntant la vall de la riera (oest). Atenció! En una ampla corba a la dreta, amb vista sobre el castell d'Eramprunyà es pren un camí a l'esquerra que remunta la petita vall. FONT DEL MIRACLE.- A la dreta, a un lloc espès de vegetació. El camí va redreçant la pujada. URBANITZACIÓ DE BRUGUERS.- Parc infantil, es continua per la dreta, per un carreró Carretera BV-2041.- Cal creuar-la i seguir-la uns 40 m a la dreta BRUGUERS (235 m).- Ermita de Bruguers
A les 05.55 arribava el darrer autocar amb participants, el que venia del Masnou, ara ja hi érem el CEI al complet!
Una vegada tots havíem recollit el dorsal, vam procedir a la “foto institucional”.
En principi la cursa començava a les 06.00 però degut a l’endarreriment dels autocars, vam sortir passades les 06.15, un a un vam anar passant pel “codificador” de dorsals, gairebé dels últims.
Els primers corriols i desnivell positiu va provocar una filera de formigues, i vam aprofitar per compartir les primeres bromes de la jornada.
La previsió de pluja era força alta però de moment ni una gota.
Una vegada vam arribar dalt de Sant Segimon ja vam poder respirar i el camí es va anar obrint, vam poder començar a trotar una mica. La baixada al control 1, Collformic, va servir per deixar anar les cames i pujar l’adrenalina. 1er control, i gairebé la colla del CEI aplegats.
Vam continuar tots una estoneta junts fins que la Dolo i l’Emili van encapçalar el grup i ens vam anar estirant.
La baixada del Pla de la Calma com sempre s’agafa amb moltes ganes, ample i gens complicada, però acaba esgotant les cames. Després d’una estona baixant divisem el pantà, baixem una mica el ritme, i poc tros més, i ja tenim el 2on control, allà estaven la Dolo i l’Emili que ja havien fet l’avituallament i ens van esperar, i vam sortir tots junts amb moltes ganes i bones sensacions.
A l’arribar a Cànoves amb la Dolo vam fer una tècnica a la civilitació, i ràpid vam agafar als nois que molt amablement ens van aguantar els pals per facilitar la “immersió” al forn del poble sense alterar massa la pau i la tranquil·litat d’un dissabte matí que allà s’hi respirava.
La xafogor apretava de valent però la pluja s’hi resistia, només havíem tingut algunes gotes.
Passem el control 3 i cap al 4 l’Emili, la Dolo i jo ens avancem una mica de la resta. L’Emili ens anava marcant un ritme molt bo, i intentàvem seguir-lo sense fer-lo esperar massa, jo amb més dificultat que la Dolor, jeje...
Sense adonar-nos ràpidament veiem de nou civilització, i arribem al control de la Roca, el número 4, molt frescos, és el control del dinar. Caldo Aneto, un plat de pasta i si et quedaves amb més ganes, butifarra amb una llesca de pa, i fins i tot, cafè i pastes, quin luxe! En aquest control estava el Pere, el “boss” de Probike/Intempèrie.
Al passar la urbanització de la Roca ens quedava la pujada a Sant Bartomeu, que tot i ser fàcil tècnicament parlant, sabíem que es faria dureta, però a “rebuf” de l’Emili, vam superar-la bé.
Mentre anàvem passsant cómodament els quilòmetres la Dolo ens anava explicant la gran i admirable aventura de Sables, jo tenia mil coses a preguntar-li! I l’Emili ens anava adoctrinant amb curiositats del medi que ens van encantar!
I rient, xerrant, compartint experiències i plans, parlant del nostre dia a dia, vam arribar al “minitunel”, passat el qual estava el control 5, el que jo anomeno el control de la benzinera, i ara sí, cap al final!
Afrontem la darrera pujada amb ganes i amb la pluja latent però no present.
I la darrera anècdota divertida de la marxa, (eh Dolo!), ens vam acabar arrastrant per la riera del Masnou, diguéssim que era com una prova d’obstacles, dubtes i olors, jeje...
I fent l’últim sprint, i arribant gairebé a la meta, l’Emili molt amablement ens esperava per creuar junts la meta!
10 hores de marxa, d’aprenentatge, esforç, paisatges, sensacions, i mooooolt bon rotllo!
Com sempre, cada vegada que creues una meta d’aquest tipus, és una alegria que és difícil descriure, has de viure els km’s previs per valorar l’efecte posterior.
Vam fer unes fotos, vam recollir el caldo i la samarreta, i el millor, a ficar les cames a la platja!
Poc després entrava a meta la presidència del CEI!
Estiraments, menjar algo, i cap a casa!
I a pensar en el proper cap de setmana, Navàs, que segurament serà una marxa passada per aigua barrejada amb il·lusió!
Dos quarts de nou tocats del diumenge 2 de maig, a l’aparcament de Taradell, uns quants Socis i simpatitzants del club ens trobem per fer una circular per les terres d’Osona, grata i desconeguda comarca.
No comencem molt bé, tenim dos baixes, el Pedro amb una bolsitis (Pedro vas corre massa ahir) i una indisposició d’última hora del nostre vocal de marxes, el Juanito, però tot i així, 12 valents iniciem el recorregut.Pintoresc, entretingut i descobridor de la zona, amb monuments mortuoris i amb un aplec sardanístic.Per cert, van ser molt amables pel seu oferiment d’entrepans de botifarra, vi i, com no podia ser, de cafè amb gotes o llet condensada.
Una gentilesa de la gent d’Osona i en concret de Taradell.Gràcies, amics, l’any que ve tornem.
Així hem anat passant el matí d’un dia no molt solejat, però agradable per caminar, amb les seves anècdotes (el Presi es deixa el bocata a casa i es menja la coca del Pedro que no ve).
Ja veieu, companys, qui no surt es perquè no vol.Ahir el Meridià Verd, avui una circular per Taradell.Som Entitat i Club, som un grup d’amics que ens agrada la muntanya sigui com sigui, en resistència o en passeig.Això es el Cei, una variació del excursionisme clàssic.
Estem preparant la propera per a finals de mes.Animeu-vos, que aquí tenim per a tots i aviat per a més, només necessitem propostes.Vosaltres feu club, vosaltres sou el Cei.
Diumenge 2 de Maig Durada Aproximada: 4:30 hores Desnivell acumulat: 380m Distància: 14,800 Km. Comarques: Osona
Dificultat: mitjana/ baixa
El sender de petit recorregut PR-C 42 de Taradell te una distància total de 14,8 km. i és circular. El desnivell acumulat és de 380 m. i la durada aproximada és de 4 hores i mitja. Cal portar esmorzar, aigua, roba i material apropiat. Imprescindible moltes ganes de caminar i disfrutar.
La sortida serà del pàrking situat a la Ctra. de Montrodon cantonada amb el Carrer Sant Genis . La sortida serà entre les 8- 8:30 del matí, és demana confirmació per no deixar ningú a Terra. La camida és circular i es farà en sentit antihorari. Iniciarem la sortida direcció al Pujaló, Pineda com queden ja poquetes, agafarem el camí que segueix cap al camp de golf tot vorejant –lo. Creuarem la Ctra. de Balenyà agafant el camí fins a la tomba dels Sequers de Gasala passant a prop del monument a l'expedició catalana Everest 85, que va ser la primera expedició catalana que va pujar al cim del món. Continuarem cap al Castell de Taradell, on farem la parada per esmorzar. Allà podrem gaudir d’ una visió fantàstica de la plana de Vic i un paisatge molt maco. Llavors baixarem pel camí que va al Mas de Mansa però uns metres abans ens desviarem fins arribar a la collada de Taradell. Aquí agafarem forçes per poder pujar fins a dalt de l’Enclusa. Punt més alt del municipi (867 m.) seguirem la cinglera fins arribar al camí que porta a Vilalleons, a dalt de tot de l’urbanització de la Roca.D’alllà agafarem un caminet fins arribar a la Font del minut ( Hi hagi sequera o abunància d’aligua sempre tarda un minut per omplir un litre). Un cop arribats aquest punt agafarem un corriol per l’obaga del Pujol ( masia que té una alzina monumental ) . Un cop passat el Pujol tornarem a passar pel límit una petita cinglera que ens conduirà als horts de la Riera de Taradell. Arribarem al poble per el barri de la Sagrera que un cop haguem creuat la riera ( si hi ha aigua ens haurem de mullar una mica els peus........) entrarem al Parc de la Font Gran . Un parc fluvial a petita escala però on hi trobem un arbre monumental juntament amb la font més emblemàtica del poble. Seguirem cap als carrers del nucli antic de Taradell passant per el carrer de la rectoria i l’església. A un centenar de metres tornarem a trobar amb els cotxes que ens hauran esperat pacientment mentre nosaltres haurem gaudit d’una esplèndida caminada
Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.
Com arribar:
Amb cotxe: Per la C-17, sortida de Taradell, agafeu la BV-5306 a l'alçada de Malla Venint de Sant Miquel de Balenyà, per la BV-5305 Venint de Vic, per la B-520. passant per Sta. Eugènia de Berga Venint de Viladrau per la B-520 Amb autobús amb l'empresa Prat, línia Taradell-Vic (T.938 126 411) Consultar Pagina http://www.taradell.cat/ com arribar a Taradell.
Distàncies quilomètriques a Taradell: Vic -> 8,6 Km Barcelona -> 66 Km Girona -> 68,2 Km Lleida -> 164,7 Km Manresa -> 51,1 Km Tarragona -> 156,3 Km
